VISIÓ EN XARXA

QUAN CERTES IDEES SÓN TABÚ

2009-11-12T18:51:00.004+01:00

Aprofitant l'aturada de la lliga per rebrot del virus FIFA es pot aprofitar per fer una petita reflexió sobre els ideals polítics del president de Futbol Club Barcelona, Joan Laporta. Per molt president de club que sigui, Laporta no ha perdut els seus drets socials ni polítics.

Sembla que tots plegats haguem perdut la memòria o que Laporta sigui el primer dirigent esportiu que mostri les seves idees polítiques en públic. Si bé és cert que un president representa la seva entitat, també ho és que els vicepresidents i resta de directius també ho fan.

El gran argument per voler limitar Laporta és que no tots els socis/simpatitzants del Barça són catalanistes o independentistes. Cert. Però són tots els seguidors blaugranes afins al PSC o PP? No, oi? Llavors per què ningú no es va esquinçar les vestidures quan el Barça tenia com a vicepresidents Jaume Sobrequés o Enrique Lacalle?

La història es repeteix en altres clubs. Florentino Pérez no ha tingut cap mena de pudor en assistir a mítings del PP en zona preferent. Són tots els seguidors del Madrid partidaris d'aquesta força política? Lendoiro, president del Depor, ha participat en diversos comicis electorals a les llistes populars. Tos els deportivistes pensen igual que el seu president? De Jesús Gil tothom en coneix les seves formes de pensar políticament. Algú li va dir mai que sent el president matalasser no podia tenir aspiracions polítiques? Podríem seguir amb Berlusconi, Bernard Tapie...

El problema no és que Laporta es mulli políticament. El problema són les seves opinions. Passaria el mateix si defensés tesis properes al PSC o Iniciativa per citar dos exemples? Per alguns, o per molts, idees com l'independentisme o nacionalisme són un tabú que és millor no remoure. Tothom és lliure de pensar el qué vulgui però mentre idees que facin por aquest país tindrà una cultura democràtica molt justeta.

EMBOLICA QUE FA FORT!!!

2009-10-29T18:45:00.004+01:00

Quan encara ressonava tot l'efecte de "Cas Millet" arriba un nou cop a la política catalana. L'anomenat "Cas Pretòria" ha sacsejat l'ajuntament de Santa Coloma de Gramanet i uns del barons del PSC-PSOE, en Bartomeu Muñoz. El motiu? El de sempre: pressumpte corrupció urbanística. De passada, ha esquitxat el passat de CiU amb dos noms propis: Macià Alavedra i Lluís Prenafeta.

L'amnèsia pròpia de molts polítics ha aparegut com els rovellons en època d'abundants pluges. Qui abans demanava depurar responsabilitats pel "Cas Gurtel", demana ara cautel·la. Qui abans mirava de justificar-se, vol ara depurar responsabilitats a velocitat de creuer. Això sí, PSC i CiU han enfocat de diferent forma la situació. Mentre el PSC ja ha declarat que expulsarà del partit a qui sigui culpable, CiU s'ha mostrat confiat que els pressumptes culpables tornaran els carnets, però en cap cas prendrà mesures disciplinàries.

Sigui com sigui, Catalunya s'ha posat al nivell d'altres autonomies de l'estat espanyol. Bé, s'hi ha posat o sabem que ja hi era.

RESPOSTA DE CAMPIÓ

2009-10-27T16:30:00.002+01:00

Primer cop d’autoritat del Barça en aquesta lliga. Després del torpedos enviats per la Brunete mediàtica anunciant l’apocalipsi blaugrana surt l’equip de Guardiola i respon de la millor manera possible: jugant a futbol i deixant en anècdota la derrota contra el Rubin Kazan. L’espectacle ofert pel Barça contra el Saragossa va recordar el nivell de joc de la temporada anterior. Tothom va estar al seu lloc. Puyol va fer oblidar l’absència d’Alves per a celebrar la seva renovació. Xavi i Iniesta, estel•lars. Messi, incissiu. Busquets, recuperat. Ibrahimovic, genial. I Keita, golejador. Primer hat-trick del malià al futbol professional. Mentrestant, el Madrid empatava a res en una setmana on els de Pelegrini han donat moltes alegries… als rivals, és clar. L’empat del Sevilla contra un Espanyol on va sobresortir Kameni comença a donar la raó als que creuen que la diferència entres els dos primers (Barça i Madrid) i la resta serà de les històriques I els pericos estan més preocupats en el cas Tamudo que en mantenir el seu bon inici de temporada. Tot l’afer Tamudo és molt estrany. Va començar de cop i volta i després de la sortida de l’accionariat de José Manuel Lara. Hi haurà una relació causa-efecte?

A l’ACB, el Regal FC Barcelona va regalar a tots els aficionats un autèntic espectacle. L’equip de Xavi Pascual va ser un autèntic corró que va passar per sobre d’un impotent DKV Joventut. Navarro i, sobretot, Ricki Rubio van ser els grans protagonistes. De bon segur, Sito Alonso hauria preferit seure a les grades del Palau per disfrutar d’un gran espectacle. El Suzuki Manresa continua la tònica de les temporades anteriors i, amb quatre duros, joves jugadors amb ganes de fer-se un lloc a la competició i, sobretot, molta il•lusió continua donant guerra als grans. De moment 3-1 per als de Jaume Ponsarnau. La competició, però, la dominen Caja laboral, Ayuda en Acción Fuenlabrada i Real Madrid. Són els únics equips que no han perdut cap partit.

I al món del motor què més es pot dir sobre Rossi i Loeb? Campions un any més, fet que els acosta a la figura de llegenda si no ho són ja.

CLASSES DE DRET

2009-10-22T18:50:00.003+02:00

Espero que les classes de dret que faré aquest curs serveixin d'alguna cosa més que vestir el meu expedient acadèmic. Perquè ha arribat un moment que ja no entenc res. Com és possible que els senyors Fèlix Millet i Jordi Montull estinguin en llibertat després de confensar que són culpables? En aquest cas, no és possible ni parlar de presumpció d'inocència. Els culpables han confessat.

Ningú ha entès la decissió d'un jutge que ni tan sols ha posat una fiança als dos protagonistes de la història. S'ha limitat a retirar-los el passaport tres mesos després. Si Millet i Montull volguessin, ara mateix podrien ser a la platja de Copacabana disfrutant d'unes refrescants caipirinyes. Ens haurà d'explicar molt bé aquest jutge com és possible anar tan lent a actuar en un cas tan flagrant com aquest. I, per descomptat, no val l'argument de l'advocat dient que els acusats ja ho estant pagant en forma d'escarni públic. Si us plau, fa temps que ens afaitem.

Tot l'enrenou de la judicatura no fa res més que embolicar la troca. Per sort, faig classes de dret i, podria ser, que algun dia entengués alguna cosa.

ADÉU, ANDRÉS

2009-10-17T14:49:00.004+02:00

Ens despertàvem avui amb la notícia de la mort del periodista esportiu Andrés Montes. La veu de La Sexta els darrers tres anys i de la NBA els onze anteriors ens ha deixat orfes del seu "Tiki-Taka", Jugón" i "Ratatatatatatata". Un familiar trobava el cos de Montes sense vida al seu domicili de Madrid. Quan el passat 20 de setembre s'acomiadava de l'audiència de La Sexta, res feia sospitar que aquella era la seva darrera aparició. Lamentablement, no es podrà complir el vaticini que temps enrera feia Jordi Basté, assegurant que Montes algun dia rebria el Premi Ondas.

Podia agradar més o menys, però Montes va aconseguir que es parlés de les seves retransmissions. Amb un estil desenfadat i un to de veu molts cops elevadíssim va introduir aire fresc a una professió carregada de tòpics. Els sobrenoms a esportistes (E.T, Ricki Bussines, Mojo Picón, Multiusos, Tiburón, Encefalograma Plano...), lluny de molestar, van contribuir a la brillantor de les seves retransmissions. Els seus detractors l'acusaven de no saber res de futbol, tot i que reconeixien la seva sapiència basquetbolística. L'audiència, però, s'hi mantenia fidel. Les seves converses amb Salinas, Epi, Iturriaga... semblaven més una tertúlia que no pas una retransmissió. Més que un treball era una conversa entre amics. Qui no voldria treballar així?

L'Andrés ens ha deixat. Però com a herència tenim les seves expressions. El món del bàsquet, com a mínim ,l'hi deu un darrer tribut. Una minut de silenci a les pistes ACB seria un bon homenatge. I l'homenatge col·lectiu és aconseguir allò que tan li agradava pronunciar: "La vida puede ser maravillosa"

UN PP AMB DUES CARES?

2009-10-15T18:26:00.003+02:00

Sorprenents declaracions de l'eurodiputat popular Santiago Fisas. Fisas ha tingut la valentia de saltar-se la disciplina del seu partit i ha trencat una llança a favor de l'ús del català, el basc i el gallec a les institucions europees. Per primera vegada, un dirigent popular fa un gest en aquesta línia. El polític barceloní va comentar que si Andorra fós un país de la Unió Europea, la llengua catalana no tindria obstacles per ser usada amb normalitat. No entenia, per tant, que la presència andorrana fós una condició sine qua non. Caldrà veure, però, si hi ha estirada d'orelles pel seu partit però, segurament, al seu company Vidal Quadras, acèrrim enemic de la presència del català a Europa, se li hauran posat els cabells de punta.

No ha estat tant sorprenent la presència del membre de Nuevas Generaciones, Iván Pestaña, a l'acte convocat per la ultradreta el dia de la Hispanitat. Pestaña s'ha defensat dient que si el PP organitzés algun acte per al 12 d'octubre no li caldria haver assistit a la concentració ultradretana, però al no ser així no ha tingut més remei. Això, sí, amb el braç alçat. El PP ha reaccionat ràpidament i ja l'ha expulsat.

I seguint parlant dels populars, el nou secretari d'organització del PP a València, César Augusto Asencio, ha quedat ben retratat només d'entrada. Asencio va escriure fa 30 anys un article al diari Información on qualificava l'holocaust com "el major frau de la història". Hi ha qui ho justifica com un error de joventut, però el refrany popular comenta que "allò que es tè de nèixer no es deixa al crèixer".

QUE TORNI LA LLIGA

2009-10-12T12:07:00.003+02:00

Avorrit cap de setmana sense lliga a Primera Divisió. Uns infumbales Armènia - Espanya, França - Illes Feroes, Bielorrússia - Kazakstàn o Montenegro - Geòrgia ens han impedit disfrutar de la conexió Ibrahimovic-Messi, les passades de Xavi i Iniesta i les cavalcades de Dani Alves. Tan sols queda la tortura de la fase de repesca i d'uns quants amistosos que no acostumen a tenir cap mena de sentit. O és que uns jugadors que han jugat tota la fase de classificació plegats necessiten anar allà on Jesucrsit va perdre les esperdenyes per acabar-se de conjuntar? Afortunadament, aquesta llarguíssima fase ja s'ha acabat però ja seria hora que els senyors de la UEFA i la FIFA es replantegessin el sistema de competició reduint el nombre de partits. Un exemple seria una primera fase amb els equips més modestos i, a partir d'aquí, incorporar les seleccions més potents que, al cap i a la fi, són les que tenen sempre s'acaben classificant.

A falta de futbol, la bona notícia del cap de setmana ha estat l'inici de la Lliga ACB. Gran èxit dels equips catalans que van sumar tots la victòria. I tots tres fora de casa. A la victòria amb gran imatge del Barça a la pista del voluntariós Obradoiro, se li van sumar les treballades victòries de Joventut i Manresa a les pistes de Gran Canaria i Lagun Aro de Donosti. L'ACB ha fet un pas més cap a la seva modernització i ofereix un nou servei: la pàgina web de la competició (www.acb.com) permet veure online tots aquells partits que siguin retransmesos per alguna televisió, ja sigui estatal o autonòmica. Felicitats per la iniciativa.

Finalment no s´'han complert els somnis de Fernando Verdasco i Feliciano López i la final de la Davis es disputarà a Barcelona. Els dos tennistes ja deuen estar preparant el paquet de descàrrecs i no hauria d'extranyar d'aquí a uns dies sentir frases endolcint el caràcter del públic barceloní. Tan Verdasco com López han entrat en un jardí sense tenir-ne necessitat. Madrid, la seva preferida, es va retirar com a rabieta per no ser nomenada seu olímpica.

NOMÉS EN MANA UN

2009-10-06T19:50:00.002+02:00

La gran notícia del cap de setmana ha estat l'elecció de Río de Janeiro com a seu dels Jocs Olímpics de 2016. Madrid ja ho veia al sarró, més quan va caure Chicago. Però la rotació continental que tan agrada al COI va conduir l'esdeveniment per primer cop cap a Sud-amèrica. Sembla que als madrilenys no se'ls ha posat massa bé aquesta decissió. Madrid era una de les candidates a acollir la final de la Copa Davis. Amb la derrota han decidit retirar la candidatura.

A la lliga de futbol, el Barça s’ha situat líder en solitari i és l’únic equip capaç de sumar tots els punts en joc. L’equip de Guardiola iguala el millor inici de campionat del club aconseguit en tres ocasions més. És només una dada estadísitica però les altres ocasions que el Futbol Club Barcelona va encadenar sis victòries consecutives d’inici es va proclamar campió. El partit contra l’Almeria va ser més aviat ensopit i només el gol del canari Pedro serà recordat. Bé, i el gran marcatge de Chico sobre Xavi. El Reial Madrid, en canvi, ha donat el primer símptoma de flaquesa al present campionat de lliga. Només ha calgut que els blancs es trobessin amb un rival amb cara i ulls per patir el primer revés de la temporada. Un Sevilla en forma amb un excepcional Navas van tombar al Madrid en un apassionant partit. Pels blancs, un altre cop el gran Iker Casillas va ser el seu principal argument que va impedir que la derrota merengue fós més gran. De la resta de jornada poca cosa més a destacar. Principi de resurrecció de l’Atlètic de Madrid, primer punt i primer gol del Xerez a Primera Divisió, incapacitat d’un Vila-real per a superar un Espanyol que va jugar 75 minuts amb deu jugadors i victòria d’un València que es vol fer coses importants.

Un altre protagonista del cap de setmana ha estat Jorge Lorenzo. El mallorquí va aconseguir una important victòria a Estoril que reobre la lluita pel campionat de Moto GP. El quart lloc de Valentino Rossi deixa en divuit l’avantatge de l’italià sobre el mallorquí a manca de només tres curses per finalitzar el curs. Però l’emoció màxima la trobem al Mundial de rallies. A manca d’una cursa, Hirvonen suma un punt més que Loëb. El RAC Rally decidirà. No valdran estratègies d’equip. Qui quedi per davant de l’altre serà campió. Si ningú puntua el campió serà el finlandès. Més emoció impossible.

CAOS

2009-10-03T16:43:00.002+02:00

Només amb aquest adjectiu es pot definir l'organització de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les magnífiques instal·lacions i la gran relació professors-alumnes no va acompanyada d'una organització burocràtica al nivell.

La Facultat de Ciències de Comunicació de la UAB deu pensar que la gent es dedica full time als estudis i que, en canvi, ningú treballa abans o després d'assistir a classe. Només així es deu poder explicar les poques facilitats que dóna la UAB per compaginar estudis i feina. Una facultat normal, a l'existir diversos grups en una mateixa carrera, intentaria que aquests no coincidissin al mateix horari. És a dir, si una assignatura X té un grup a les tres de la tarda, l'altra grup no hauria de ser a la mateixa hora. Seria lògic que el segon grup fós a les cinc o dos quarts de set. Això donaria més joc per quadrar els horaris i conciliar vida acadèmica i laboral. Però el què ha passat en aquest curs 2009-10 ja passa de taca d'oli. La Facultat no va tenir cap idea més brillant que canviar l'horari de dues assignatures. Les va conmutar entre elles. Això només seria una anècdota si no fós que el canvi es va produir quan molts estudiants ja s'havien matricular. Ara, una part d'aquests es troben que se'ls sol·lapen matèries. Quina solució se'ls ha de donar a aquests estudiants?

Tremolo de pensar els arguments que se'ls hi donaran. Però en una Facultat que davant les reclamacions fa de part i de jutge ahora és molt difícil que la resposta sigui satisfactòria i, sobretot, ben argumentada. Potser és pensen que els estudiants som gent que encara ens mamem el dit.

EL TOSTÓN

2009-10-01T18:14:00.002+02:00

Dies agitats a la política catalana i espanyola. Mentre que a casa nostra trobem el debat de política general, el darrer de la legislatura, al costat l'equilibrista Zapatero busca aliats per aprovar uns pressupostos que, pel perill de voler acontentar tothom, poden acabar no agradant a ningú.

Respecte el debat de política general, el Parlament viu maratonianes sessions amb l'enèssim combat entre José Montilla i Artur Mas. No sé què fa més mandra: seguir-lo o pensar que d'aquí un any, mes amunt mes avall, estem cridats a les urnes. Un altre cop la precampanya, la campanya, el dia de reflexió, la jornada electoral, el seguiment de la nit electoral, la victòria de tots, les valoracions, la postcampanya, els pactes i tota la parafernàlia que porta associada. Fa mandra, sí. Però, evidentment, els ciutadans hem de poder escollir els nostres governanats. Utilitzant terminologia del conseller d'interior: "quin tostón!". La úncia cosa positiva, si s'acaba confirmant, és la reducció de l'impost de succecions. Cal veure, però fins a quin punt.

Respecte a les aventures de ZP, el president espanyol continua amb el seu procés de canvi de cromos per no veure's obligat a prorrogar els pressupostos. Un intent més de quadrar el cercle a l'haver-se quedat sense aliats fixos per governar amb tranquil·litat. El PP, però, tampoc pot piular massa. Algú ha sentit alguna alternativa per sortir de la crisi? Si tan forts, malgrat totes les acusacions de corrupció, es senten per què no presenten una moció de censura? Ben bé, sembla que govern i oposició juguin a veure qui fa més mèrits per no presidir l'estat espanyol la propera legislatura. Però, com diria el mateix Saura, això és un altre "tostón"

CONTINUA EL POLS

2009-09-28T17:23:00.003+02:00

La lliga 2009-10 continua amb el guió preestablert. La Ddarrera doble jornada tan sols ha servit per accentuar el mà a mà entre Barça i Madrid. Tots dos equips es van alternant al liderat, decidit per petits detalls. Del darrer cap de setmana, destacar el pèssim arbitratge del Màlaga - Barça on es pot trepitjar un contrari o donar un cop de puny a un altre sense que passi res i no es perdoni la més mínima protesta. Si el Comitè de Competició no actua d'ofici, cosa poc probable, el Futbol Club Barcelona hauria de denunciar Wellington pel perill que van significar les seves accions. De la resta de jornada, destacar el bon començament de lliga del Mallorca, quart classificat i, de moment, equip revelació i el desastrós inici de Villareal i Atlètic de Madrid, en zona de descens.

El bàsquet català ha viscut la seva festa anual amb la celebració de la Lliga Catalana al Palau Sant Jordi. Era la trentena edició i el Regal barça se n'ha proclamat campió amb relativa facilitat. Les semifinals van tenir uns clars dominadors. El DKV Joventut es va desfer del Bàsquet Manresa amb molta facilitat. La millor notícia pels manresans, per confirmar encara, és la troballa d'un nou espònsor, Suzuki. Dóna la casualitat que dels quatre darrers patrocinadors del conjunt del Bages, tres són japonesos. A la segona semifinal, el Barça es va desfer encara més clarament del Sant Josep de Girona. La final va venir marcada pel morbo de l'enfrontament entre Ricki Rubio i el seu exequip. La final va ser dominada en tot moment per l'equip de Xavi Pascual i els badalonins van fer un rècord negatiu en aconseguir només 38 punts.

Un cop acabat l'Europeu i mentre no comenci l'ACB, els afeccionats al bàsquet ens podem entretenir amb la Supermanager, joc de notable éxit creat per la pàgina web de la competició. Fins dues hores abans de començar la lliga, el 10 d'octubre, es poden crear tants equips com es vulgui formats per 3 bases, 4 alers i 4 pivots. Qui vulgui apuntar-s'hi només ha de visitar la pàgina www.acb.com i buscar Supermanager.

BARCELUNYA

2009-09-27T13:56:00.002+02:00

TV3 ha decidit emetre un any més el Piromusical de la Mercè. No vull negar la bellesa o no d'aquest espectacle tradicional de la capital catalana. Sí que se'n pot qüestionar l'encert de la seva transmissió. De la mateixa manera que Barcelona forma part de Catalunya, també és cert que no n'és la única ciutat. Tan o més tradicionals que el Piromusical ho són la Patum de Berga, el Carnaval de Sitges i tants i tants actes repartits per tota la geografia catalana. Per què no es retransmeten també tots aquests actes any rera any?

No es tracta de vetar el Piromusical. Entraria dins els paràmetres llògics que algun any es pogués veure aquest espectacle perquè els que no vivim a Barcelona no ens calgués desplarçar-nos-hi per gaudir-lo. Una altra qüestió és convertir-lo en una cita obligada al calendari televisiu.

Una idea de TV3 de dubtés encert que només pot contribuir a inculcar al cap de molta gent que la nostra peca molts cops de centralisme.

DIMITIR O NO DIMITIR

2009-09-23T18:57:00.003+02:00

Fa uns dies, tot sopant amb un grup d'amics, féiem petar la xerrada sobre temes ben diversos: les darreres novetats que s'expliquen pel poble, les xafarderies de la gent amb qui freqüentem al bar aprofitant que no ens sentíen, aspectes de les nostres feines o la situació de crisi que estem patint. Un dels comensals criticava la classe política i es queixava del fet que mai dimiteix ningú. Segons el seu parer, un deels pocs polítics nobles és el candidat del PSOE a les darreres eleccions gallegues Emilio Pérez Touriño.

Després de pensar-hi una mica he arribat a una conclusió.´Certament, haurien de dimitir més polítcs dels que ho fan. Però sempre que no es vegin capaços de tirar endavant la tasca encomenada o si demostren negligència manifesta. Aquí, però, també podria intervenir més sovint el seu cap superior i, a l'estil del president d'un club de futbol quan es carrega un entrenador, cessar a qui no serveixi.

Però, hi ha casos en què la dimissió hauria d'estar prohibida. Pot semblar sorprenent aquest comentari però ho intentaré justificar. Pérez Touriño es va presentar a la reelecció i va ser derrotat pel popular Alberto Núñez Feijoo. Parlant planerament, el poble gallec li va dir que no el volia de president. Ara, domen-li la volta. Podem concloure que els votants li van dir que el seu loc era a l'oposició. En canvi, Toriño, impulsat per una rabieta, va marxar cap a casa en no poder aconseguir allò que volia. L'expresident gallec haria d'aguantar els quatre anys a l'oposició i, llavors, si té ganes de deixar la política, que ho faci tranquilament. Una altre cosa decissió és la de deixar els càrrec dins el partit. En aquest cas s'ha d'entendre només amb els seus companys.

Un cas similar és el de l'escriptora Maria de la Pau Janer qui va acceptar anar a la llista de Jaume Matas amb la promesa d'una conselleria de cultura. En no poder-la aconseguir i per no haver de fer coses menors com assistir a avorrits plens i discutir mocions va plegar abans d'agafar l'escó. Una persona conseqüent es passaria els quatre anys complint el mandat del poble que l'ha votat i, en cas de no agradar-li, no repetiria l'experiència. Però clar, qui es passarà quatre anys perdent el temps quan es pot anar a tertúlies televisives o escriure columnes als diaris?

DUEL ENTRE DOS

2009-09-21T19:19:00.002+02:00

Tan sols tres jornades de lliga i a la part alta les coses comencen a estar clares. Barça i Madrid semblen destinats a protagonitzar un emocionant duel particular per decidir qui s'emporta el títol. La gràcia en aquestes primeres jornades estarà centrada en veure com els dos equips es van alternant al liderat segons el gol average. També el duel particular entre Messi i Cristiano Ronaldo, sense oblidar Ibrahimovic, promet espurnes en la lluita pel pichichi. Tan sols l'Atlètich de Bilbao ha pogut seguir el ritme dels dos grans però si el conjunt basc és el mateix que es va enfrontar al Barça a la Supercopa és només qüestió de temps que s'acabi desinflant. La resta a lluitar per la Champions, La Europa Leage i els menys afortunats a intentar eludir el descens.

On hi ha hagut festa grossa és a l'Estat Espanyol on la seva selecció de bàsquet s'ha proclamat campionat d'Europa. Un equip ple de talent s'ha proclamat campió anant de menys a més, cosa que fa pensar que les primeres jornades van ser una presa de pèl a l'afició, premsa i membres de l'staff tècnic. Lequip de la copa Davis ha posat la cirereta al pastís classificant-se per la final d'una competició que pocs països s'han pres seriosament.

La fòrmula 1 continua omplint pàgines sense necessitat que hi hagi curses. Tot i això, la FIA no ha estat capaç de prendre mesures exemplars contra un equip i Renault podrà seguir corrent. És la segona vegada que l'equip on corre Fernando Alonso és renyat i amenaçat. L'asturià pot començar a guanyar-se la fama de malestruc. Alonso ha sortir indmenne un cop més de tota la moguda. I, probablement, sigui just ja que no sembla que en sigui culpable. Però si realment no sabia res del provocat accident de Piquet, hauria d'estar molt emprenyat amb Briatore i companyia per haver-li amagat la tàctica. Precisament, el playboy italìa podrà ocupar el seu temps canviant bolquers perquè de dirigir un equip de fòrmula 1, res de res. Forma part ja del seu passat.

RETORN A LA NORMALITAT

2009-09-13T17:38:00.000+02:00

L’inici de la lliga de futbol va associat a la fi de les vacances i el retorn a les nostres activitats quotidianes. La majoria de països ja porten quatre, cinc o sis jornades d’allò que els sud-americans els agrada anomenar “campionat domèstic”. Aquí és diferent. S’ha d’esperar a què manqui una setmana per l’enèssima amenaça de l’odiós virus FIFA per començar la lliga. Un partit i aturada de la competició.Superat això, tornem a tenir lliga diumenge rera diumenge. Han transcorregut només dues jornades i ja es pot observar una clara tendència. Barça i Madrid semblen els dos únics aspirants a coronar-se campions el mes de maig. Sevilla, València, Atlètic de Madrid, Vila-real i l’equip revelació de torn només aspiren a ocupar les places Champions i UEFA. Les inversions fetes en fitxatges pels dos grans de la lliga fan pensar que l’avantatge d’aquests dos respecte la resta pot batre rècords. Tampoc sembla que el futur depari massa sorpreses sobre qui seran els protagonistes de la temporada 2009/10. Messi, Ibra, Cristiano Ronaldo, Kaka, Iniesta, Xavi i algun altre que pugui surgir. El temps jutjarà l’encert d’aquests vaticinis.

L’Europeu de bàsquet que s’està celebrant a Polònia dóna un gran protagonisme a Sergio Scariolo. S’haurien de consultar videos i hemeretoques per esbrinar quina va ser la última vegada i, sobretot, qui va ser el darrer tècnic en desaprofitar tan de talent com ho està fent el seleccionador espanyol. Quina manca de recursos està demostrant l’italià. Tan sols pilotes a Pau Gasol o a Navarro perquè aquest últim sigui objecte de falta. L’estripada de Marc Gasol i la següent baixada de pantalons del de Sant Boi no sembla ser una anècdota. Indica un manca de conexió entre tècnics i jugadors que poden conduir al rídicul més espantós dels segurs vencedors abans de començar el torneig continental.

Guerra oberta a la fòrmula 1 entre els patrons de l’equip Renault i la família Piquet. La caixa dels trons es va destapar quan Piquet fill va denunciar haver rebut ordres d’equip per estavellar-se i propiciar la victòria d’Alonso. Briatore i Simonds sustenen que la idea va sortir del mateix pilot brasiler. Una cosa queda clara, ningú ha negat que l’incident fos fortuit. Una nova polèmica esquitxa una fòrmula u que ja no sap què fer per cridar l’atenció. Ah, per cert, el Gran Premi d’Itàlia l’ha guanyat Barrichelo.

EXPRESSIÓ PER A TOTHOM

2009-09-04T17:00:00.000+02:00

L’estat espanyol ha fet un pas més per aconseguir el somni d’aquells que pensen “España una y no cincuenta y una”. El darrer exemple el trobem focalitzat a la població maresmenca d’Arenys de Munt. El proper dia 13 s’hi havia de celebrar, a iniciativa privada, una consulta popular sobre l’autodetermincació de Catalunya. Falnage Española, com a resposta, va convocar una manifestació per a la mateixa data. Ciutadans, PP i UPD es van unir a la festa i, corrent com si fossin l’Ussain Bolt, van demanar que s’impedís fer el referèndum. En canvi, sobre la manifestació, les forces nacionalistes espanyoles no en van dir res. Un jutjat va acabar satisfent les seves expectatives i n’impediex la seva celebració malgrat que aquest es podria celebrar en diferents seus d’entitals privades.

Tota aquesta història fa pensar quins són els valors amb que es basa la justícia espanyola a l’hora d’impedir uns actes i permetre’n d’altres. S’ha de creure que aquell article que diu que tots som igual la llei no acaba de ser cert? Potser hi ha gent amb més dret a expressar-se? Fa por donar a conèixer certes idees amb el debat que això podria generar? Fa por la resposta a una pregunta? O el què fa por és la pregunta? La única realitat, però, és que la consulta, s’acabi realitzant o no, no està autoritzada mentre que la manifestació feixista, amb canvi de data inclós, no té cap obstacle per tirar endavant.

Caldran explicacions molt ben donades per justificar aquesta situació. Resulta incompresnible en ple segle XXI negar una pregunta on es demana l’opinió de la població i, al mateix temps, permetre l’exposició d’unes idees que es van imposar pel pes de les armes i basades amb un pensament únic.I caldrà justificar molt bé com es permeten manifestacions falangistes al mateix temps que a l’esquerra abertzale se li impedeix sortir al carrer. Però, es clar, en un país on una llei de partits permet presentar-se als hereus del Caudillo mentre que forces independentistes basques no poden acudir als comicis i això és considerat per a molts com a excel•lent notícia, potser és ser una mica inocent esperar coherència i unes explicacions ben fonamentades.

DEBUT

2009-08-31T14:53:00.001+02:00

El partit que va enfrontar el Bàsquet Manresa i el Regal Barça en el marc del 25è Torneig Caixa de Manlleu va significar el meu debut com a cronista. La meva afició al món del periodisme ha rebut un nou impuls. Si fa ara gairebé un any vaig començar el segon cicle de la carrera de periodisme, aquest mes d'agost he començat a col•laborar al diari digital www.manresainfo.cat.

El tracte és per als partits de la lliga ACB que disputi el Bàsquet Manresa al pavelló del Nou Congost. Tot i això, com fan els jugadors, ahir també vaig participar de la pretemporada desplaçant-me a Sant Julià de Vilatorta. Abans, però, vaig fer un primer tastet dies enrerra acudint a les rodes de premsa de presentació dels americans Cusworth i Nivins, primer, i de l'ucrainès Gladyr, després.

Abans d'anar al partit, tenia l'expectativa de veure com aniria tot. Si tindria problemes per entrar al pavelló, a quin lloc em farien col•locar, si podria disposar de les estadístiques i tantes altres coses que he d'anar aprenent com funcionen. És una nova forma de veure el bàsquet després de setze anys de guadir-lo com a aficionat a les graderies del Nou Congost.

Ja aniré explicant les aventures d'aquesta nova etapa al món de la premsa. Tan sols em queda agrair al Pere Fontanals l'oportunitat que m'ha donat i al Marc Vilanova per haver-me posat en contacte amb el Pere.

NOVA ETAPA

2009-08-26T18:12:00.002+02:00

Aquest blog torna a tenir moviment cinc mesos després del darrer article. Comença una nova etapa. Tindria poc sentit mantenir el nom si el producte canvia d'una forma radical. A partir d'ara "El Guaita" passarà a ser "El Trident". No espereu trobar articles signats per Messi, Ibrahimovic o Henry. Ni cròniques de Montilla, Carod i Saura. Ni cap línia signada pel Tricile. "El Trident" perquè serà voluntat la de publicar tres articles setmanals. El resum de la jornada del cap de setmana, una repassada a l'actualitat política i/o econòmica i un tercer article en clau més local o personal.

Segueixo esperant, això sí, les vostres opinions. Relacionades amb el tema i sense insults ni faltes de respecte. Això també.

I LOVE THIS GAME!!!

2009-03-23T20:10:00.003+01:00

Ricoh Manresa i Regal Barça van oferir un impressionant espectacle que passarà als annals de la història del bàsquet. Haurn de passar anys i més anys per reviure alguna cosa similar. Les quatre pròrrogues viscudes signifiquen un nou rècord a la lliga de basquetbol i els 55 tirs lliures anotats pel Manresa són nou màxim guarisme desde la creació de l’ACB. A molts domicilis es va covar l’arròs però l’emoció viscuda, més enllà de qui guanyés o perdés, va compensar amb escreix el rau-rau que van notar molts estòmacs. Uns pocs espectadors, però, pensant que el partit estava finiquitat 30 segons abans del final van marxar per no trobar cues a la sortida. Devien acompanyar les postres amb el darrer temps suplementari.

Els 239 punts anotats conjuntament són la tercera millor marca en època ACB. Desde 1995 cap equip aconseguia anotar tants punts (122) i el pivot del Futbol Club Barcelona Fran Vázquez va jugar 51 minuts en un esport on els partits tan sols en duren 40. Partidàs del propi Vázquez, Guillem Rubio i Navarro. Lluita de San Miguel, Ibaka, Javi Rodríguez, Roger Grimau, i Víctor Sada. Cistelles in extremis que forçaven un nou temps suplementari. Equips que igualaven un partit que tenien perdut. Constants alternances a l’electrònic. Esportivitat a les grades on sang Culé va lluir la pancarta de "Tots som Manresa". Tan sols va faltar un servei de catèring. Ni que fós per enganyar la gana.

El resultat situa el Ricoh Manresa en òptimes condicions per entrar al play-off pel títol, superant així amb escreix l’objectiu inicial de la temporada on només importava mantenir la categoria. Però seria un error considerar que el play-off ja és al sac. Quenden set jornades, sis parits pel Manresa que huarà de descansar en una d’elles. Tres victòries poden ser suficients per aconseguir-ho. I contratenps pel Regal Barça, no per la derrota en sí que el deixa al mateix lloc, sinó pel desgat en una setmana molt dura en el calendari. Tan de bo no l’hi passi factura.

FRAU A LA SOCIETAT BASCA

2009-03-02T13:44:00.004+01:00

Els comicis celebrats al País Basc signifiquen un dels majors atacs a la democràcia des del final del franquisme. L'esquerra abertzale ha estat la gran trionfadora d'unes eleccions on no ha tingut la presència que desitjava. Aralar, grup independentista que condemna la violència, ha passat d'1 a 4 diputats. I el vot nul, opció defensada per les plataformes il·legalitzades, ha disposat de 100000 suports quan el 2005 només en va tenir 4000. Per acabar-ho d'arrodonir, UPyD, una formació que persegueix tot allò que no faci olor a espanyol i que ha conseguit només 22002 vots, tindrà la clau per fer un front comú espanyol per apartar Ibarretxe del poder.

La situació resultant posa en dubte els valors democràtics de l'estat espanyol, amb unes actituds que són diferents depenent de es pensa com ells o es comet l'atreviment de discrepar. Formacions com la de Rosa Díez, obsessionada en atacar les llengües que no són la seva, o la Falange poden presentar-se a eleccions democràtiques. En canvi, dues plataformes sense cap delicte comès com a entitat no hi poden ser.

El panorama obliga a una profunda reflexió als partits nacionalistes espanyols sobre si tot s'hi val per imposar la seva. És normal que la veu de 100000 persones no es tingui en compte i un candidat pugui investir-se amb el suport d'una formació que n'ha obtingut cinc vegades menys? Pot parlar Patxi López que la societat basca ha demanat canvi i, al mateix temps, ignorar la gent que ha demanat que la seva opció sigui també representada? Es lícit que PSOE i PP puguin pactar quan sempre s'estan tirant els plats pel cap? Però, és clar, si es tracta d'imposar l'espanyolisme es poden veure actes contranatura. És en la única cosa que es posaran d'acord.

ESPAIS SENSE FUMS?

2009-02-18T12:25:00.003+01:00

El ministre de Sanitat, Bernat Sòria, ha anunciat que l'executiu s'està plantejant endurir la llei antitabac. Sòria afirma que la llei que acabi amb la permisivitat de fumar en tots els espais públics, bars i restaurants inclosos, podria estar enllestida abans d'acabar la present legislatura. El ministre valencià recull la petició formulada de diverses autonomies, entre les quals hi ha Catalunya, que denuncien la diferent aplicació de la normativa segons ens trobem a un lloc o un altre.

La prohibició de fumar en bars i restaurants, independentment de la seva dimensió, ens equipararia a països com Itàlia, molt més restrictius en aspectes com aquest, però que ha acollit la normativa amb un respecte i civisme gens habitual en aquell país.

Si bé la normativa, en cas d'aplicar-se, serà una bona notícia entre els no fumadors, també és cert que demostra la poca previsió amb la que treballen els nostre governants. Es tracta un cop més d'una llei feta a mitges. El típic "sí, però no" o "no, però sí". Discriminar en funció dels metres de l'establiment, no vetllar pel compliment de la normativa o permetre una doble legislació (estatal i autonòmica)ha conduit l'actual normativa a un punt mort que en fa considerar un replantejament. Això sí, alguns empresaris del món de la retauració ja s'han gastat els seus diners en unes obres per separar els espais de fumadors i no fumadors. La nova normativa els hauria estalviat uns diners que en el context de crisi actual agraïrien tenir. Perquè els diners no els els tornaran, oi?

AMBICIÓ FINS AL FINAL

2009-02-10T13:11:00.003+01:00

La victòria del Ricoh Manresa per 56 a 65 a la pista del CB Murcia ha deixat l'equip entrenat per Jaume Ponsarnau en una còmode novena posició després de la disputa de 22 jornades de la Lliga ACB. En una competició on possiblement només hi hagi un descens -cal veure com acaba l'etern Cas Obradoiro- les deu victòries assolides pel conjunt manresà són suficients per allunyar els fantasmes del descens i pensar en objectius més ambiciosos. El play-off pel títol no pot ser una exigència però arribats a la situació actual ha de ser una il·lusió compartida per club i afició.

Les cinc victòries d'avantatge sobre Murcia, CAI i Menorca a falta de dotze jornades per cloure la fase regular permeten el Ricoh Manresa mirar cap amunt i no cap avall. El rendiment que Ponsarnau ha sabut treure d'una plantilla pensada per passar angúnies i que ha sabut oblidar la precària situació econòmica que atravessa el club és l'element clau per explicar la salut esportiva que es viu al basquet manresà. Una altra cosa serà salvar a final de temporada la qüestió dels diners.

No existeix l'obligació de classificar-se pel play-off però sí l'obligació moral de lluitar per ser-hi presents. Amb set places gairebé decidides, queda un lloc per quatre equips. Fuenlabrada, Manresa, Bilbao i Granada s'haurien de disputar el darrer lloc que dóna dret a jugar les sèries finals. El Manresa té guanyat l'average amb l'Iurbetia Bilbao, va guanyar de sis contra el Fuenlabrada al Nou Congost i va caure per cinc punts en la seva visita a la ciutat andalusa. Els enfrontaments directes seran importants però no definitius. Amb la permanència pràcticament garantida s'ha de fer un pas endavant. Cal creure-s'ho.

SALSA BOLONYESA

2008-12-18T09:38:00.003+01:00

Cinc anys després d'haver-me llicenciat vaig decidir tornar a la universitat. Ho vaig fer per complir un vell somni: estudiar periodisme. Als divuit anys la selectivitat m'ho va impedir. Ara, amb els trenta-dos complerts, ho he aconseguit.

El meu retorn a la universitat ha estat marcat per les protestes contra el Pla de Bolonya. Aquestes protestes han paralitzat l'activitat docent durant més de tres setmanes a la Facultat de Ciències de la Comunicació. Altres facultats també han estat ocipades. L'ocupació continua a la Facultat de Lletres i el rector en funcions ha decidit avançar-els-hi les vacances de Nadal.

Que ningú s'enganyi. Més enllà d'estar a favor o en contra de Bolonya la situació canviarà poc. La majoria d'arguments dels anti-Bolonya (màsters de 4000 euros, obligació d'assistir a classe...)ja són vigents avui dia. Bologna adapta legalment la pràctica actual. Tot i això, sempre s'ha de defensar el dret a la mobilització per fer front a les discrepàncies.

Caldria, però, analitzar les fòrmules emprades. No tot s'hi val.Negar el dret a assistir a classe o impedir certes reunions no és la fòrmula més democràtica. És comparable al dret a vaga. Ha d'existir. Però aquest dret no és contrari al dret a treballar. Com tampoc és correcte celebrar assamblees decisòries a la nit quan la majoria de la gent ja ha abandonat el recinte universitari. Aquest fet resta representativitat a les decissions preses.

Però també vull felicitar als organitzadors de la tancada. Algú pot pensar que caic en una contradicció. Intentaré que no sigui així. Vull felicitar-los pel seu compromís amb una causa en què creuen i pel seguit d'activitats que han montat, tot i que el taller de malabars era estalviable.

Només queda esperar quins rèdits donarà tota aquesta moguda. I que la normalitat torni a ser la nota predominant.

TAPAR BOQUES

2008-11-05T16:37:00.002+01:00

No conec l’actual tècnic del FC Barcelona. No hi he parlat mai, però coneixent el seu tarannà segur que no és el seu objectiu. Però amb l’actual moment de joc i resultats del Barça ha aconseguit tapar la boca a molts dels seus detractors. Ningú aprofitarà l'empat contra el Basilea per tornar a la càrrega.

En l’habitual tic barcelonista d’autodestrucció, un cop més, la gent del Barça volia que el seu equip perdés per carregar-se el tècnic. Robson, Van Gaal o Rijkaart ja han passat abans pel mateix, Aquest cop, però, amb un tret diferencial: no va caldre arribar a mitja temporada. El mes d’agost una part important de la massa social ja l’ hauria “botat”. Tot amb l’únic argument de la manca d’experiència.

Recordo el partit contra l’Sporting de Gijón. Varis aficionats discutien sobre si Guardiola es menjaria els torrons. “Ni els panellets” es va arribar a sentir. Aquell dia, 1 a 6. Després, onze victòries consecutives amb rècord golejador inclós. Ara tothom es guardiolista.

Sobre la manca d’experiència, tan sols cal dir dues coses. Una, és cert. Dues, pot suplir-la amb els seus coneixements. O no és cert que Guardiola sap el que és un vestidor de primer nivell, coneix com ningú el món del futbol i sap el que és la casa? Morinho era la gran alternativa. La preferida per a molta gent. Me’n faig creus!! Quina poca memòria històrica. Tots aquells que li cantaven “vete al teatro...” o li dedicaven altres tipus de “floretes” es van convertir en els seus valedors. I segur que si fos el tècnic blaugrana i anés líder jugant a l’estil Chelsea molta gent n’estaria demanant el cap. És el típic tic barcelonista.

És el que té ser del Barça. Però enguany, un tècnic, tot i no ser el seu objectiu està aconseguint tapar boques en el que serà, n'estic convençut, un any victoriós.

ASSIMETRIA JURÍDICA

2008-09-14T13:22:00.002+02:00

He sentit la notícia de la detenció d'un home d'uns 30 anys per llançar un còctel mototov contra la residència a Barcelona dels ducs de Palma. Aquest brètol ha estat acusat de dos delictes: atempatat contra la Corona i desobediència a l'autoritat per intentar atropellar un polícia.

La veritat he quedat francament preocupat per l'assimetria que permet el sistema judicial espanyol. Creia que l'article 14 de la constitució que diu que tots som iguals davant la llei. El problema del còctel molotov no és el còctel en sí o el seu llançament. No és les conseqüències que hagi tingut realment. El problema és la residència on anava dirigit.

Perquè parlant de les conseqüències, algú s'ha aturat a pensar què deu sentir el propietari del vehicle que ha quedat afectat? Aquestes ments brillants que han perseguit aquest xicot fins a Mataró per enxampar-lo i acusar-lo d'atacs a la Corona, actuaran també d'ofici per defensar els interessos del ciutadà que ha patit danys al seu vehicle? O haurà de ser ell mateix qui inicïi tot el procés per reclamar el que li correspon?

Les respostes a aquestes preguntes crec que són evidents. Però mentre sigui així que no em vulguin enganyar amb l'article 14.

CAMPIONS EN NYAPS

2008-09-09T14:12:00.005+02:00

Molt s'hi hauran d'esforçar els dirigents de la Federació Catalana de Futbol per fer atractiva la Copa Catalunya. Això sí, primer els hi hauríem de preguntar sí és aquest el seu objectiu.

Simulacres de torneig com el jugat a Sant Carles de la Ràpita fan més mal que ve a una competició que porta el nom del país. Molt omplir-se la boca amb Catalunya, però aquests mateixos són els que amb actuacions com aquestes fan que la Copa Catalunya no tingui cap credibilitat.

s'ha criticat molt l'actitud de Pep Guardiola en la convocatòria del Barça - Sant Andreu. I si bé Guardiola ha comès la primera relliscada com a entrenador del primer equip, tampoc les circumstàncies permetien massa floritures. No costava res convocar Alves, Eto'o i Valdés. No calia que juguessin tots alhora ni que ho fessin els noranta minuts, però també es podia donar un caramelet a la gent que ha pagat una entrada. L'Espanyol, tot i portar set jugadors del primer equip, hi va anar amb suplents i perquè el virus FIFA tampoc l'ha afectat gaire.

Ara bé, és Guardiola el principal culpable d'aquest nyap? Doncs, no. No sabia la gent de la Federació Catalana que aquesta setmana era dins les dates FIFA? Volen fer una competició de nivell i la posen la setmana que el principal equip té totes les figures en servei patriòtic. Si qualsevol de nosaltres ha vist això, com pot ser que gent del món del futbol no se n'ha adonat?

Si no han vist això, no els queda cap més remei que dimitir. I si ho han vist, no sé quina brillantor li volen doanr al torneig si són ells qui fan possible situacions com l'actual. Ahir es parlava de l'enèssima refundació de la Copa Catalunya. A veure si és la bona. Si no, valdrà més fer-li l'autenàsia que no pas mantenir-la unícament per portar el nom que porta.

EN FORMA

2008-09-02T10:07:00.002+02:00

Desconec on ha passat les seves vacances el lehendakari Juan José Ibarretxe. I és una dada que em faria gràcia saber. No per anar-hi o deixar de fer-ho sinó per passar la informació a la classe política catalana. Ibarretxe ha arribat en bona forma. No com els nostres polítics, passius un cop més davant l'enèssima presa de pèl del govern espanyol.

La veritat és que la situació basca em provoca enveja. Mentre al País Basc tenen resolt de forma molt satisfactòria el tema del finançament, a Catalunya tan sols hem aconseguit un reconeixement moral de la nostra contribució a les arques estatals i continuem lluitant perquè se'ns doni una part del què generem. Això fa que el País Basc es pugui plantejar cotes superiors. A Catalunya, en canvi, hem de gruar i molt per aplicar un estatut totalment diluït per qui assegura ser l'amic de Catalunya.

Davant l'anunci del Govern espanyol d'impugnar la consulta popular que vol promoure Juan José Ibarretxe, aquest ha anunciat que presentarà una denúncia al Parlament europeu per vulneració de drets humans i ha animat als ciutadans bascos a fer el mateix. Ibarretxe, segurament proper a la seva fi política, ha decidit tirar pel carrer del mig, conscient també que el diàleg amb Madrid és una via morta.

Desconec com acabarà el tema. Si Ibarretxe tirarà endavant amb la denúncia o és tan sols una tàctica davant les properes eleccions basques. De totes formes, seria bo que la denúncia anés endavant. Bàsicament per dos motius: primerament per la credibilitat de la classe política i després per fer pedagogia vers l'estat espanyol. A veure si els espanyols (i els seus governs) aprenen el significat de paraules com discrepància o decissió.

SALSA AGREDOLÇA

2008-08-25T14:13:00.008+02:00

Possiblement algú vulgui llençar-me a la foguera per utilitzar un producte tan deliciós com a títol d'un article crític. Crec no obstant que el contrast de gustos d'aquesta salsa tan habitual als resturants xinesos defineix perfectament l'actuació espanyola als Jocs Olímpics de Pequín.

Les 18 medalles que han obtingut s'adequa força a les previsions de COE, experts i mitjans de comunicació. Però es pot catalogar com a èxit aquesta actuació? És normal que la tercera o quarta delegació en nombre d'atletes quedi en catorzè lloc al medaller? Hi ha nivell a l'esport espanyol o compten només amb un nombre reduït de primeres figures? Val la pena portar a un atleta a un esdeveniment d'aquest caire perquè quedi al lloc quaranta?

Si es fa un anàlisi una mica més profund del repartiment de les medalles, s'observen tres noms destacats, tres atletes que han fet doblet: David Cal, Gemma Mengual i Joan Llaneras. I si bé Mengual i Llaneres han obtingut l'èxit formant amb altres companys, també és cert que sense ells l'èxit no hauria arribat.

Fracàs absolut en els esports reis dels Jocs. L'altetisme que aspirava a vuit medalles i dotze finalistes segons l'tern president Odriozola (qui va ser abans ell o la Federació?) ha fet el ridícul més espantós que es recorda en molt de temps, superat només per la natació amb un sol finalista. També m'ha semblat lamentable la selecció espanyola d'handbol que ha obtingut un excessiu i injust bronze després de jugar només dues bones segones parts. Les abraçades al final del partit vull pensar que anven dirigides només al capità Barrufer, perquè seria d'una autoestima molt baixa celebrar un bronze després d'un torneig tan nefast.

Al cantó de l'èxit s'hi poden destacar noms com Rafa Nadal, els esmentats David Cal, Joan Llaneras i Gemma Mengual, Gervi Deffer, Samuel Sánchez, els regatistes Antón Paz i Fernando Echavarri, els palistes Saúl Craviotto i Carlos Pérez i la selecció de basquetbol, tot i les excessives llàgrimes després de la derrota.

Tot això em fa pensar en la inversió pública al món de l'esport. Val la pena gastar tants diners en centres d'alt rendiment, entrenadors, viatges i altres mitjants per obtenir uns resultats així? No seria més intel·ligent gastar els diners en coses més útils per la societat, ja sigui en instal·lacions d'ús públic per acostar l'esport a tothom com en altres usos que no tinguin cap relació amb l'esport?

Com deia un personatge de la sèrie Dinamita encarnat per l'actor Lluís Marco: reflexionem-hi!

MARCA BLANCA

2008-08-21T18:56:00.003+02:00

Joan Herrera ha salvat els mobles de Zapatero. O el què és el mateix, Iniciativa per Catalunya ha actuat de sucursal del PSOE... un cop més.

Quan semblava que el president hauria de comparèixer al Congrés dels Diputats a donar explicacions, surten els que diuen que no tenen res a veures amb els socialistes i els hi donen l'enèssim cop de mà. Semblava que Joan Herrera, qui podria protagonitzar un film anomenat La soledat d'un home roig a Madrid, seria diferent, que no actuaria de subcontractat de ZP. Però no, tot ha estat un miratge. I això que en alguns moments Herrera semblava tenir veu pròpia i fins i tot bones idees.

Un petit pacte que permetrà seguir incomplint l'estatut ha estat suficient per fer el que s'espera d'ICV: actuar com una autèntica marca blanca del PSOE.

Molt s'hauran d'esforçar els dirigents d'un partit on no hi pot haver disputes a l'haver-hi més càrrecs que militants en treure's de sobre aquesta rèmora d'actuar com a titelles dominats pel germà gran

BAIXADA DE PANTALONS

2008-08-07T14:55:00.003+02:00

Només de baixada de pantalons es pot qualificar la decissió del Barça de permetre a Leo Messi disputar els Jocs Olímpics. Per una vegada que un tribunal esportiu actua amb coherència i no se sap aprofitar l'ocasió. Quina oportunitat llençada a les escombreries. Era l'ocasió de demostrar a la FIFA i les federancions nacionals que són els clubs qui han de regir el futbol mundial. I no Blatter i els directors de sucursal que el mandatari suís té escampats arreu del món.

Si ja eren llastimosos els insults rebuts pel club blaugrana per voler defensar els seus drets, la denigració i el ridícul van arribar al seu límit amb la falta de respecte de Blatter i Grondona a la decissió del TAS. Com es pot tenir la santa barra de demanar respecte als clubs i no tenir-ne ells quan la decissió els és contrària? La cirereta del pastís és l'anunci de la federació argentina de contractar una assegurança per si el jugador es fa mal en concepte de contraprestació. Però què és això? No hauria d'haver estat contractada l'assegurança abans de l'inici dels Jocs Olímpics? A vegades, la generositat d'aquesta classe d'organismes em commou. I no és que el Barça necessiti Messi per eliminar el Wisla de Cracòvia. Només faltaria. ës el dret d'una empresa a fer servir un treballador a qui paga el sou.

Tot venia massa rodat. Ara que hi havia una ocasió per demostrar que els clubs eren l'important, no s'ha volgut aprofitar-la. També era l'ocasió per dir als jugadors que no poden fer el que els doni la gana, que hi ha una disciplina. Messi ha avantposat la seva selecció al club que el paga. Ara hi havia l'ocasió d'assentar les bases en un club on fa dos anys que tothom semla anar a la seva.

És d'esperar que Guardiola hagi encertat amb aquest gest ple de mà esquerra com ha encertat en la majoria de decissions fins ara. Perquè de moment la cosa pinta bé i crec que aquest serà un bon any.

ADÉU-SIAU

2008-07-21T14:10:00.004+02:00

Adéu-siau. Amb aquesta expressió va acomiadar-se Antoni Bassas dels oients de “El matí de Catalunya”. Catorze anys en antena que van tenir aquest final. No expressions com “fins una altra”, “fins aviat” o a “reveure”, unes expressions que tenen una connotació d’un proper retrobament. No. Adéu-siau. Un comiat sense ets ni uts. Un comiat després d’explicar les causes del seu adéu i posar una cançó d’en Lluís Llach. Simptomàtic també que renunciés a cinc minuts de locució per omplir-los amb música.

No vull dir amb això, que en Bassas no tornarà a treballar a Catalunya Ràdio. Això no ho deu saber ni ell. Però posa de manifest el què va començar a circular el mateix dia que va anunciar que ho deixava. Aquest final està més ple de mala llet del què podia imaginar-se.

Les ingerències polítiques que volien marcar com havia d’evolucionar el programa han fet impossible la continuïtat del darrer crack de l’emissora de la Generalitat. En poc temps, els tres pals de paller de Catalunya Ràdio han canviat el seu destí professional. Jordi Basté i Toni Clapés han continuat a RAC-1, emissora revelació de la dècada. I ara, almenys de moment, l’Antoni Bassas és un aturat de luxe. Precisament, Bassas va esmentar les marxes de professionals cap a altres ràdios dins les crítiques cap a la direcció que ha propiciat també la seva renúncia a continuar. Temes com la supressió de l’espai “Alguna pregunta més”, un canvi d’horari que deixava en programa en inferioritat de condicions i les exigències de canviar alguns tertulians tampoc han posat les coses fàcils. O millor dit, les han posat facilíssimes, mostrant on era la porta de sortida.

Tot això fa que Catalunya Ràdio s’hagi tornat en una cadena irreconeixible. Quants programes queden en antena dels que hi havia quan el tripartit va entrar a governar? Quin rumb li volen donar? Volen perdre el liderat en l’audiència? O directament: l’emissora fa nosa als polítics? O la nosa la fan alguns periodistes?

Particularment m’ha sabut greu aquest final de cicle. Són molts els records que em vénen al cap. Però recordaré especialment els viatges cap a l’Autònoma al matí, tot posant-me al dia a través del seu programa. L’Antoni Bassas sempre deia que estaven contents de matinar per nosaltres. Jo, content per haver de matinar, no és que n’estigués molt, però almenys aquells quaranta-cinc minuts de viatge fins a Bellaterra se’m feien més amens. Un cop acabada la carrera, el meu consum radiofònic en la franja de matí ja no va ser el mateix i la irrupció de RAC-1 també se’m va emportar. De totes formes, sap greu un final així de qui ha estat un referent de les ones herzianes. El darrer dia m'ho vaig montar per poder escolatar els darrers instants. Vaig fer coincidir l'horari de l'esmorzar amb el comiat, com tants i tants oients s'ho van manegar per estar d'una forma o altra al seu costat.

Tan sols queda veure com li aniran les coses a la Neus Bonet, però crec que no ho tindrà fàcil i a Catalunya Ràdio li espera una llarga travessa en el desert. I queda veure el nou destí professional de l’Antoni, que segur no estarà massa temps aturat.

ENCOMANATS A LINEKER

2008-06-28T12:46:00.004+02:00

Deia ja fa molt temps l'exfutbolista anglès Gari Lineker que el futbol és un esport on juguen onze contra onze i guanyen els alemanys. Més ens val que es compleixi aquesta profecia.

També ens queda encomanar-nos a la "bruixa" Mariló Casals. Desconeixent el què va dir un dels gurús de les prediccions -el Mag Fèlix- Casals va predir que Espanya eliminaria Itàlia i Rússia, però que perdria la final. De moment, va pel bon camí.

Sigui Lineker o Casals, que algú dels dos ho encerti. Sinó, sempre podem demanar asil polític a Nova Zelanda.

LLICÈNCIA PER INSULTAR

2008-06-27T17:07:00.003+02:00

Preguntats per les seves preferències en la present Eurocopa, Urkullu i Puigcercós van decantar-se per la victòria final de les seleccions russa i turca respectivament. Aquest fet, perfectament legítim, sembla que no ha agradat massa a l'Espanya profunda.

Principalment beligerant ha estat el periodista de la Cadena COPE José Manuel Abellán, que ha titllat als dos polítics de "imbéciles y gilipollas". Es veu, segons el periodista de l'emisora de la Conferència Episcopal, que poder dir això ni és llibertat d'expressió ni democràtic. Crec que hauré de buscar novament aquests conceptes al diccionari perquè jo creia que la democràcia i la llibertat d'expressió es basa en expressar lliurement les opinions sense faltar el respecte. Argumentava aquest senyor, que no es pot dir això quan ho poden estar escoltant ments joves i moldejables. Creu aquest senyor que la demostració de la capacitat d'insultar i imposar que ha fet és el millor exemple per aquests nens a qui vol protegir?

En un país normal, aquest senyor ja hauria estat acomiadat.Però, no, com s'ha produit una ofensa a la mare pàtria tot s'hi val.

Quan entendran els espanyols que no són els reis del món? Quan acceptaran la pluralitat que quan els convé tant pregonen? De la mateixa manera que hi ha catalans que volen que perdi el Barça i/o l'Espanyol, de la mateixa manera que hi ha madrilenys contraris al Real Madrid i/o Atlético de Madrid o andalusos que tenen el mateix sentiment amb el Betis i el Sevilla, perquè no pot passar el mateix amb la selecció espanyola? Segur que a l'estat espanyol hi ha estrangers que desitgen que guanyin els deixemples d'Aragonés. Això ja està bé. Això ja ho entenen. Per què no entenen, doncs, el contrari? Tant costa? Per què no podem cadascú seguir el nostre camí, escollir lliurement qui volem que guanyi i perdi i seguir sent amics? Si culés i merengues poden seure junts a fer una cervesa, per què no és possible lo altre?

Per cert, parlant d'Aragonés, tots aquests que ara tenen les cordes vocals lliures per dir el que els sembli,fa pocs mesos desitjaven la derrota espanyola per fer fora al d'Hortaleza i tenir un seleccionador que repesqués el "seu" Raúl. Però clar, això és diferent i el bon joc de la selecció espanyola els hi ha fet oblidar.

Un cop més s'ha produit l'intent d'imposició de la selecció espanyola de futbol. No passa el mateix amb altres esports. Però mentre me la vulguin imposar amb el "todos con la roja" i segueixi vigent la llicència a insultar als que pensem diferent, a mi, que no m'hi comptin.

QUE DÉU ENS AGAFI CONFESSATS (O PORCA MISERIA)

2008-06-23T13:40:00.002+02:00

Ni Espanya ni Itàlia han estat fidel a la tradició. "La Roja" superant uns quarts de final i Itàlia fallant en un moment en què no acostuma a fer-ho.

Cert és que ahir tan sols un equip va buscar la victòria i aquests van ser els deixemples de Luis Aragonés. Itàlia va estar del tot decebedora i tampoc va merèixer res.

Entre ahir la nit i avui, comentaris referents a la fi de la mala ratxa, el trencament d'una maledicció o exaltacions de la fita històrica han envait el panorama mediàtic. La semifinal contra Rússia ja els sembla un mer tràmit. I la final també els sembla guanyada sense saber el rival ni haver-s'hi classificat.

Tan sols queda esperar que Rússia, Alemanya o Túrquia ens donin un cop de mà necessari. Encara conservo esperances que el "Podemos" acabi en una altra fiasco per a la història. Perquè si no és així, l'invasió mediàtica i l'exaltació nacionalista espanyola serà per demanar l'àsil polític a Nova Zelanda.

Que Déu ens agafi confessats (si és cert que el deia el comentarista de Cuatro Manu Carreño que Déu existeix)

BONA FORTUNA, AZZURRI

2008-06-18T20:50:00.001+02:00

Fratelli d'Italia
L'Italia s'è desta,
Dell'elmo di Scipio
S'è cinta la testa.
Dov'è la Vittoria?
Le porga la chioma,
Ché schiava di Roma
Iddio la creò.
Stringiamci a coorte
Siam pronti alla morte
L'Italia chiamò.

Noi siamo da secoli
Calpesti, derisi,
Perché non siam popolo,
Perché siam divisi.
Raccolgaci un'unica
Bandiera, una speme:
Di fonderci insieme
Già l'ora suonò.
Stringiamci a coorte
Siam pronti alla morte
L'Italia chiamò.

Uniamoci, amiamoci,
l'Unione, e l'amore
Rivelano ai Popoli
Le vie del Signore;
Giuriamo far libero
Il suolo natìo:
Uniti per Dio
Chi vincer ci può?
Stringiamci a coorte
Siam pronti alla morte
L'Italia chiamò.

Dall'Alpi a Sicilia
Dovunque è Legnano,
Ogn'uom di Ferruccio
Ha il core, ha la mano,
I bimbi d'Italia
Si chiaman Balilla,
Il suon d'ogni squilla
I Vespri suonò.
Stringiamci a coorte
Siam pronti alla morte
L'Italia chiamò.

Son giunchi che piegano
Le spade vendute:
Già l'Aquila d'Austria
Le penne ha perdute.
Il sangue d'Italia,
Il sangue Polacco,
Bevé, col cosacco,
Ma il cor le bruciò.
Stringiamci a coorte
Siam pronti alla morte
L'Italia chiamò.

SI TE HA PILLADO LA VACA...

2008-06-16T14:14:00.002+02:00

He esmorzat aquest matí convivint amb una sola notícia. Ni vaga de transportistes, ni augment de l'euríbor ni el congrés d'ERC. Tampoc es tractava de les aventures de "la roja" i el seu "podemos". No. Avui totes les portades i capçaleres informatives anaven dirigides a José Tomás, el crack mediàtic dels toreros.

Com podem anar bé donant importància a un accident laboral produit en una feina de risc. És llògic que donem tanta importància a un senyor que diu que cada any s'ha de jugar la vida unes dotze vegades? Sincerament, no entenc tanta repercussió.

No estic dient amb això que m'alegri de la gravetat de la situació. No, de cap manera. Però tampoc tinc cap sensació de llàstima per una persona que es guanya la vida amb una tradició que consta en fer patir i burlar-se d'uns animals als que ningú ha demanat si volen participar de la festa.

Els defensors d'aquesta macabra tradició han dit, diuen i diran que gràcies a la "fiesta nacional" es conserva l'espècie i es poden mantenir en òptimes condicions els prats escampats per tota la geografia espanyola. Però com poden dir semblant barbaritat? Han anat aquesta gent a Suïssa? Allà els prats i esplanades estan molt cuidades i que sàpiga, allà de corrides, res de res.

El cas de José Tomás és un simple accident laboral, amb unes conseqüències que podran ser més greus, però ja se sap que qui juga amb foc es pot cremar.

Espero i desitjo que aquesta atenció informativa sigui només passatgera i que els mitjans es dediquin a coses que realment interessin i deixin de parlar de coses que no tenen el més mínim d'importància.

DRETS

2008-06-14T18:48:00.002+02:00

No és que hagi estat de vaga indefinida. La meva implicació en un altre projecte a la xarxa ha fet que abandonés aquest espai durant unes setmanes. Però torno a ser aquí. Amenaço en donar-vos un cop més la tavarra. A veure si faig efectiva aquesta amenaça.

I per començar de nou, vull mostrar la meva opinió sobre la salvatge vaga del sector del transport. Valgui per endavant, que considero legítim el dret a vaga si les persones afectades creuen que és le conducte per fer efectives les seves reivindicacions. Unes reivindicacions que no entraré a jutjar ja que no em correspon, però les puc entendre.

El què no puc entendre és el caràcter poc democràtic i, a vegades, violent d'uns autoanomenats "piquets informatius". De què informaven? De les represàlies que patirien els companys que no estiguessin d'acord amb ells? Per molts drets que es vulguin reclamar i per molt fotuda que pugui ser la situació, res dóna dret a cremar camions i punxar rodes dels qui els mateixos autors després anomenen companys.

El dret a vaga mai ha d'estar renyit amb dos altres drets: el dret a treballar i el dret a la lliure circulació. I el dret a vaga no implica el dret a perjudicar altres agents que no tenen cap tipus de culpa. S'han posat els senyors piquets a la pell dels paradistes dels mercats? Qui els pagarà les vendes perdudes? La seva posada en escena ha estat la d'unes persones egoistes que només han pensat en ells.

També ha quedat clar que com a país mai n'aprenem i s'ha hagut d'esperar tres dies a reaccionar i garantir la seguretat de la gent que volia exercir uns drets tan legítims que els dels vaguistes.

Ara el conflicte sembla que arriba a la seva fi. Tan sols queda esperar que es facin els deures i garantint el dret de vaga, fer-ne una lesgislació per evitar espectacles com els viscuts en el futur.

L'ANY QUE VE SEREM A L'ACB.

2008-05-02T12:59:00.003+02:00

La victòria contra el ja descendit Grupo Begar León va certificar la permanència del Ricoh Manresa a la lliga ACB.

Ha estat una temporada dura i plena de patiments, tal com es preveia. Però també d'un gran treball de plantilla i tècnics que ha combiant moments de bon joc amb altres de dolents. Però com em deia ahir un soci tot just acabar el partit, "si és cert que malament acaba el que malament comença, també ho és que bé acaba el què bé comença". Així ha estat la temporada del Ricoh Manresa, un cúmul d'alts i baixos que va començar amb 4 victòries en les 5 primeres jornades, seguit de nou derrotes en els deu següents partits, cosa que va fer planar la patimenta i els pitjors auguris, Però l'equip es va aixecar. Finalment, a la part final de la temporada ha arribat el millor joc i, tot i les derrotes contra Joventut i Madrid en brillants partits, ha arribat l'assoliment de l'objectiu.

Menció especial a l'ambientàs del Nou Congost, amb una afíció que va respondre com en les grans ocasions. I que va saber tivar en l'últim quart quan la situació es va complicar. El resultat final va ser també un premi a la fidelitat d'uns socis que les han vist de tots colors, però que sempre són allà.

I menció encara més especial pel capità, pel líder, pel jugador franquícia, pel Rafa. Emotivitat a flor de pell en el moment de ser substituit a falta de 30 segons per acabar el partit. I més emotivitat encara en ser l'últim de marxar cap als vestidors aplaudint a les quatre cantonades del pavelló. Tot l'entorn dóna per fet que va ser el seu darrer partit amb la samarreta de Ricoh Manresa al Nou Congost, tot i que el seu futur, dit en les seves pròpies paraules, el sabrem quan l'haguem de saber.

De totes formes, faci el que faci, sempre serà uns dels nostres.

ZP 1 - PSC 0

2008-04-14T20:50:00.006+02:00

La nova legislatura iniciada amb l'elecció en segona volta de José Luis Rodríguez Zapatero i la presentació del seu nou govern promet. Promet pel PSC, aquell partit que no s'ha cansat de dir que a Madrid té veu pròpia.

Promet encaixar un gol darrera un altre, cosa que saben fer molt bé aquells que presumeixen de resultats, però a l'hora de fer-se valorar, res de res. Empassar-se'n una darrera l'altra. Si algú es pensava que els 25 diputats catalans escollits el 9 de març canviarien alguna cosa, en pocs dies els dubtes s'han esvaït. Tenen vot, però no veu. I tenen vot, però els diuen el què han de votar.

ZP ha marcat el primer gol: mantenir al capdavant del Ministerio de Fomento a la persona que amb la seva nefasta gestió ha causat gran incomoditat a milers de catalans. Magdalena Alvárez segueix sense que Chacón, Montilla, Zaragoza i companyia aixequin la veu. I si la decissió és impresentable, d'insult a la intel·ligència dels catalans és la seva justificació. Mantenir-la perquè els resultats del PSC avalen la gestió de la Maleni.

És que potser Alvárez es presentava a les llistes del PSC? I si els resultats del PSC avalen Alvárez, no avalen més en Joan Clos que sí que s'hi presentava? Per què no segueix l'exalcalde de Barcelona? I quin aval pot tenir aquesta dona si a Málaga, circumscripció on es presentava, ha obtingut uns resultats que no han estat precisament brillants?

Aquí tenim la primera prova dels que ens espera als catalans aquesta legislatura. "Si no hi vas ells tornen" deia l'eslògan electoral socialista. Però com ha dit en Joan Herrera - extranyament un dirigent d'ICV ha fet unes declaracions encertades- faltava dir que "ella es queda".

O CARALLU

2008-03-31T20:18:00.003+02:00

Santiago de Compostela ha estat l'escenari de la segona assamblea galota. I de nou, un èxit de participació. L'empresa era complicada pel gran nivell exibit a Lisboa, però la capital gallega no va quedar enrera.

Cap de setmana gastrònomic on el "pulpo a la feria" i l'Albariño van córrer sense represions pels nostres organismes. Un viatge plàcid, amb retorn abans de l'hora prevista, els consells dels nadius indicant-nos quins locals podíem visitar i unes coneixences molt agradables van fer-nos gaudir a dojo.

Divendres va ser el dia de l'arribada i tot i les dificultats per trobar la pensió - penseu que un bon galotu sempre prefereix el cercle a la línia recta- un cop instal·lats, mariscada i pop per la parroquia i a descobrir la vida nocturna de la ciutat. És clar que sempe hi ha qui sempre va per compte propi i després s'emporta l'ovació.

El dissabte és dia Galotu per excel·lència. En podríem dir el dia sagrat. És el dia que s'enllança l'esmorzar amb el dinar. Després s'abandonen les substàncies sòlides per degustar-ne només de líquides. Tot i costar escalfar motors, el Bar de la Rebeca (crec que es deia Albaroque, però discupeu-me si no és així) va contribuir a recuperar l'Esperit d'Alfama. Aquí hi van ajudar els nostres amics de Madrid i Guadalajara amb qui vam compartir terrassa, cançons, acudits i molt bon humor. I aquí va arribar el punt àlgid: l'intercanvi de faldilles entre galotus. Aquí he d'admetre no haver estat a l'alçada: Guineu, la vergonya em va poder i te'n demano disculpes. Però veure un seguit d'homes de festa per Santiago vestits amb faldilles de força nivell devia tenir el seu impacte.

Diumenge, en canvi, és el dia de la depressió. És quan et fan fora de l'hostal i fas temps per agafar l'avió per tornar cap a casa. És el dia que s'aprofita per fer turisme i comprar algun souvenir. I en aquest sentit, Santiago no és Lisboa. La bona notícia va arribar quan vam saber que el nostre avió s'avançava una hora. Sort que van ser previsors i molta estona abans ja érem a l'aeroport.

En definitiva, això és el que ha donat de sí la visita a Santiago. Ara només cal decidir la destinació de la següent assamblea i fer algun àpat per intercanviat fotos i vídeos

ELS SEGELLS I EL CATALÀ

2008-03-03T18:24:00.003+01:00

Lamentable acte ahir a Barcelona. Els afectats per la quebra de les empreses Fórum Filatélico i Afinsa van reunir ahir els representants dels partits polítics perquè els expliquessin que faran per trobar una solució als seu problema. Presència de tots els partits polítics representats al Parlament de Catalunya excepte el PSC.

No és el meu objectiu jutjar les solucions aportades per cada formació, bàsicament perquè tampoc en concec el contingut. L'objectiu d'aquest post és comentar el compartament incívic de part dels assistents, una colla de hooligans que poden agredir però mai ser agredits.

L'escena és perquè molta gent reflexioni sobre la societat que ha creat. Xiulets a persones que lliurement van obtar per parlar en català a Catalunya. Déu meu, quins acudits! No és extrany que ens tinguin mania. És que volem parlar la nostra llengua a casa nostra.

Indignant sobre tot l'actitud del PP i de la seva líder Dolors Nadal. Molt anar denunciant actes en protesta de la seva formació i quan s'agradeix una llengua oficial, que, a més, segons diu ella mateixa és la seva, muda. Bé, muda no. Canviar l'idioma dient a més que "muy orgullosa de hablar en castellano" i tal dia farà un any.

Però, és clar, això no ho denunciaran perquè potser ara ho fan "els seus" i així si ho denunciessin no podrien seguir crispant ni podrien utilitzar el victimisme com a arma electoral.

LA REBEQUERIA

2008-02-22T18:36:00.005+01:00

Torna un dels clàssics de les campanyes electorals: els professionals dels mitjans públics de la Generalitat de Catalunya es neguen a signar les cròniques informatives sobre els actes referents als comicis. El problema que al·leguen és que els ve marcat quin minutatge han de dedicar a cada formació.

Tot professional té dret a fer les reivindicacions laborals que li semblin convenients. I sens dubte, aquesta protesta és del tot pacífica. Ara, també sembla una rebequeria de nen petit quan l'únic que fan és dir-els-hi com han de treballar. A molts de nosaltres també ens diuen com hem de treballar. I segur que molts de nosaltres ho faríem de forma diferent. O d'una forma que consideréssim més eficient. I si no ens deixen, no fem aquestes rebequeries.

I si l'argument és el criteri periodístic i el dret de l'audiència a estar informats, per què no intenten canviar d'empresa i se'n van a la privada? Allà, no es trobarien amb aquesta problemàtica, però també els diran com han de treballar.

Resumint, una situació que es produeix campanya rera campanya i que ningú ha estat capaç de solucionar. Però, sempre queda la rebequeria.

LA CACERA DE BRUIXES I EL SUPERMERCAT

2008-02-18T12:18:00.003+01:00

En el clima preelectoral en què estem immersos dues coses m'han sorprès per sobre de tot. La caiguda de nacionalistes radicals bascos i les ofertes amb què ens volen seduir els dos principals partits nacionals espanyols. Bé, no. Això últim no m'ha sorprès ta. De fet, gens.

Si que és sorprenent la caiguda de cúpules abertzales pocs dies abans dels comicis. Sorprenent, sobretot, per ser feta en bloc. No han tingut quatre anys per anar-los detenint? O és que pot ser han delinquit tots de cop i el fet que s'acosti el 9 de març és pura anècdota? Com també deu ser-ho les peticions d'il·legalització i suspensió d'activitats d'unes formacions que porten temps a les institucions i que se'ls priva de poder participar en uns nous comicis. Malgrat la distància, sembla una cacera com la que es va produir amb independentistes catalans el 1992. Llavors es van voler tenir uns Jocs Olímpics segurs i ara es deu voler justificar una exitosa política antiterrorista.

El tema del supermercat és més graciós. Velles ofertes que tornen, com el dentista de Rajoy i promeses de rebaixes fiscals, especialment pels rics i per les dones, per part del PP o tractant (o intentant-ho) a tothom per igual si escoltem les files del PSOE. I som tot just al començament. Ens esperen encara unes tres setmanetes en que ens arribaran encara més ofertes. Tantes que em fan pensar que el millor per la població seria una coalició PSOE-PP. Potser així faríem la primera pela.

SI HAGUÉS ESTAT AL REVÉS...

2008-02-12T18:55:00.000+01:00

No sé si algun dia d'aquests haureu vist un anunci d'un detergent del que ni tan sols recordo la marca. I la voldria recordar per no comprar-lo mai.

Us l'explicaré als que no l'hagueu vist. Resulta que hi ha un home assegut davant una rentadora amb una samarreta blanca i una vermella. En té una a cada mà. De sobte, surt la seva dona i diu: "Com és impossible que els homes separin la roba blanca de la de colors, han inventat aquesta tovalloleta per evitar que es barregin els colors". Després es veuen les excel·lències del producte un cop usat. Tot plegat, molt lamentable.

Oi que no és una tasca tan difícil de realitzar correctament? Som només els homes qui cometen errors en la feina de la llar? És necessari entrar en una batalla sexista amb les tasques domèstiques de rerafons? Us imagineu que hauria passat si fons un anunci d'una dona intentant canviar la roda del cotxe?

Segur que en demanarien la retirada immendiata

LA PELL MASSA FINA

2008-02-05T17:11:00.000+01:00

Lamentable intent de confusió el que han intentat crear els tabloides anglesos després dels entrenaments de diverses empreses al Circuit de Catalunya. Els insults de quatre bàndals cap al pilot britànic Lewis hamilton s'han convertit en un afer d'estat que ha propiciat que la Federació Anglesa d'Automobilisme hagi demanat que no es faci cap més Gran Premi de Fòrmula-1 a Montmeló.

No intentem confondre al personal. A Hamilton se'l xiula i increpa per ser Hamilton. No per ser negre. L'audio televisiu demostra que el pilot de McLaren no va rebre cap crit referent al color de la seva pell.

Considero que el paper de la Federació Anglesa és la de protegir el seu pilot, però mai posant-hi més pa que formatge. No cal anar inventant mentides per justificar aneu a saber què.

I diu això una persona declarada anti-alonsista i que desitja que Hamilton (i tots els altres pilots) quedin per davant de l'asturià.

LLEIS FETES A MITGES

2008-01-26T19:10:00.000+01:00

Sentia la roda de premsa de la vicepresidenta del govern espanyol sobre la il·legalització d'ANV i PCTV. El primer que em va cridar l'atenció va ser la certesa amb què Fernández de la Vega assegurava que les dues formacions basques no seria als comicis del 9 de març per la seva vinculació amb Batasuna. I dic que em va sorprende perquè qui ha de decretar això és el Tribunal Suprem i no el Govern. Com en pot estar tan segura? Disposa el govern d'informació privilegiada o el poder judicial no és tan independent com la teoria i la constitució espanyola ens volen fer creure.

A part d'això, hi ha una cosa que encara em sorprèn més. Com s'ha fet la llei de partits? Quins són els criteris per decretar il·legal un partit? Per què uns sí i uns altres no? Quins són els tràmits a seguir? Segurament hi haurà algú que ara mateix s'hagi perdut. Us ho explicaré. Puc entendre que es declari un partit que fa apolgia del terrorisme i defensi els mètodes violents. El què no puc entendre és com encara pot concórrer en uns comicis la Falange Española;una formació que defensa les tesis i la ideologia d'un dictador que va signar condemnes de mort. Què s'ha de fer per il·legalitzar aquest partit? O millor encara, per què no se'ls ha il·legalizat?

En molts països civilitzats formacions d'aquest estil no podrien presentar-se en unes eleccions democràtiques ni es podria fer l'apologia que fan. Ens trobem novament en una llei feta a mitges.

JA NO EN TENEN

2008-01-16T17:55:00.000+01:00

Tan sols es pot qualificar d'espertèntic espectacle. Si fa sis dies sortia el president del COE de bracet del seu autor presumint que l'estat espanyol ja té lletra per posar a l'himne, avui ha sortit fent marxa enrera.

Davant el gran consens que hi ha hagut - no ha agradat a ningú-, la lletra passarà a millor vida sense tan sols haver estat estrenada. Calia fer tan rebombori per acabar d'aquesta forma? No tenia res millor a fotre el Sr. Blanco? O és que feia temps que l'esport espanyol no feia el ridícul i ho trobaven a faltar?

En fi, com deia en l'article anterior no és el meu himne, però ho han posat molt fàcil perquè tothom hi suqui pa.

JA TENEN LLETRA

2008-01-13T19:04:00.001+01:00

Tot i que no el considero com a meu, ja que me l'han donat a conèixer en vull donar la meva opinió. Trobo molt poc seriós que una iniciativa com aquesta surti del Comité Olímpico Español amb el suport de l'SGAE i no de les Corts Generals. Trobo encara menys seriós i poc creïble l'argument que són els esportistes que desitgen cantar en les competicions inernacionals gelosos dels participants d'altres nacionalitats. I trobo encara menys seriós que el sistema escollit sigui un concurs popular a l'estil dels que pugui organitzar qualsevol multinacional. Poc seriós, però típic d'un país de pandereta com és l'estat espanyol.

Pel què fa a la lletra poc a destacar. L'intent de enfatitzar una nació de nacions que molt poca gent es creu i entèn. Una lliçó de geografia que no sabria d'on em parlen si abans no m'ubiquen el país. I unes estrofes difícilment cantables segons han dit alguns músics professionals. Sincerament, no entenc tanta obsessió a posar-hi lletra.

No passa res perquè un himne tingui només música. Era fins i tot una particularitat. Una lletra, per cert, que tampoc ha agradat molt i que, segons diuen, té possibilitats de no ser adoptada finalment com a himne nacional espanyol. Però això és una altra història i, com deia al principi, tampoc el sento com a meu.

PROPÒSITS

2008-01-03T17:59:00.000+01:00

Un cop passades la major part de les festes de Nadal, inclós el sopar "Sense Família 2007" i la Galotada de després de Nadal, però encara amb les sorpreses que ens pot deparar la jornada de reis, és el moment on tothom fa els bons propòsits per l'any que tot just acabem d'estrenar.

Uns propòsits que, no ens enganyem, haurem oblidat com a molt tard el 15 de gener. Aprendre anglès, anar al gimnàs o deixar de fumar són uns tòpics massa recurrents i la poca voluntat que té en general l'espècia humana fa que quedi en això: simples propòsits. Potser el més honrat és fer el que he sentit aquests dies per diverses emisores radiofòniques: "el meu propòsit és no fer cap propòsit.

Jo en faré només un que amb la dinàmica que porto us semblarà extrany que compleixi. El meu propòsit és actualitzar aquest espai més sovint, que ja tocaria. I vosaltres? Quin propòsit us heu fet?

BON 2008 a tothom.

JASP

2007-11-26T12:25:00.000+01:00

La jornada d'aquest cap de setmana m'ha fet recordar un anunci d'una coneguda marca de cotxes en què es citava una paraula: JASP (Jove Ara Sobradament Preparat). I m'hi han fet pensar dues criatures. Dos joves valors de l'esport català: Ricky Rubio i Bojan Krkic. Sembla mentida el rendiment que poden donar en una edat que encara els correspondria estudiar filosofia, història i matemàtiques.

El primer de tots, un jove veterà i una realitat ja consolidada. El segon, encara en fase d'assentament. Però sobretot, dos xavalets encara sense permís de conduir convertits ja en estrelles i capaços de fer aixecar tothom del sofà de casa. Pel Ricky es comencen a acabar els adjectius. Pel Bojan s'ha de ser més prudent ja que porta menys temps a l'elit i no sabem encara si s'hi quedarà. El primer va dirigir amb mà sàbia el Joventut cap a la victòria contra l'Akasvayu. El segon va acuduir al rescat d'un aleshores gris Barça. Ricky i Bojan, Rubio i Krkic, dos joves que demostren que el DNI no és important. El realment important és tenir talent i tenir ganes de treballar.

JA, JA, JA. QUIN RIURE ZP!

2007-11-16T13:01:00.000+01:00

M'he despertat aquest matí amb la ràdio encesa i creia que estava sommiant. He pensat que no podia ser. Que m'ho imaginava. Que encara tenia son. Però, no. Després de sentir-ho dos cops més he arribat a la conclusió que ja ho he sentit bé la primera vegada.

Ahir el gran ZP es va riure un cop més dels catalans. I principalment dels usuaris de RENFE. Està bé tenir sentit de l'humor i, fins i tot, els polítics poden fer broma. Però no sobre tots els temes. I menys amb temes tan delicats i que han causat tan ennnuig social com rodalies.

La classe política ha de ser responsable i la seva actuació d'ahir no ho va ser precisament. Senyor president, vostè va voler fer una gràcia i es va equivocar. Espero que s'adoni que el seu acudit no ha agradat. Com tampoc agrada que mantingui en el càrrec a una persona com Magdadena Alzárez, que ha demostrat que no és capaç de solucionar tot l'enrenou que s'ha causat. Espero que reflexioni i reaccioni ara que hi és a temps, perquè a vegades semble que tingui ganes de passar a ser el proper cap de l'oposició.

MOLTA SORT, JOAN

2007-11-05T12:33:00.000+01:00

La veritat és que el 03/11/2007 el recordem durant molt de temps. Els comiats mai agraden. Sempre he pensat que no estem preparats per acomiadar a la gent que apreciem. Però en uns moments com aquests, no hem de lamentar una pèrdua, sinó que hem de valorar la persona que ens ha acompanyart durant tant i tant de temps. Que ningú s'esveri. No s'ha mort ningú. Es tracta tan sols d'un canvi de residència. A més, si la persona que se’n va ho fa per començar un nou projecte de vida que l’il·lusiona, l’únic que podem fer és compartir de la seva alegria i desitjar-li tota la sort del món. I si la festa sembla més un comiat de solter que no una despedida fa que el regust sigui molt dolç. Sempre recordarem com de bé ens ho vam passar.

Crec que coincideixo amb tothom si dic que vam sorprendre al protagonista. Més que res per la posada en escena, ja que era de manual que de festa n’hi hauria. La rua amb el seu cercatasques despertant la curiositat dels veiïns, l'arriba al restaurant del “Macho Man” i comitiva, la trobada amb tothom a La Tanca on hi havia gent sorpresa amb la notícia i, per acabar, els més valents de festa per Manresa, tancant locals com en èpoques no tant llunyanes. Suposo, Joan, que diumenge se’t devia fer una muntanya desmuntar el pis i carregar amb totes les coses que t’emportes a Ses Illes, acabant de despedir-te de família i amics i pensant que la teva afluència al Camp Nou es reduirà dràsticament. A l’SMS que ens vas enviar la nit del mateix diumenge ens ofereixes sostre per quan vinguem. Amencem en fer efectiu aquest oferiment. I potser allà explicarem algun detallet que no explica aquest blog, com pot ser el recipient que vas utilitzar durant la rua.

Molta sort, galotu.

CRÒNICA D'UN CAP DE SETMANA A LISBOA

2007-10-08T13:44:00.000+02:00

La veritat és que després de tanta espera i tanta conya al voltant del tema, em feia por que aquest viatge em decepcionés una mica, ja que les expectatives eren molt altes. Però, crec que si dic que ha estat un cap de setmana genial, els onze companys de viatge estaran d'acord amb mi. Feia temps que no reia tant.

Tot ha anat rodat (horaris dels avions inclosos, tot i algun moviment brusc dels pilots, només comparable amb la temeritat d'algun dels taxistes que es van portar a l'aeroport). La màxima implicació de tothom amb el bigoti, portant les samarretes, el treball de dissenyadors de camises... ha contribuit a l'èxit de l'expedició. Suposo que l'amic invisible que vam fer al hall de l'allotjament serà comentat durant setmanes pels propietaris de l'alberg, una gent que ens ha tractat superbé. El mateix es pot dir dels lisboeetes, una gent molt acollidora. De les farres que hem fet poca cosa més dir-ne, tot i que pel meu gust hi havia massa plats amb peix i pocs amb carn. Un dels millors records serà la tarda de dissabte perl barri d'Alfama, anant de terrassa en terrassa prenent copetes de vi. Els que van preferir anar a descansar no saben el que es van perdre. I després de la tarda, la nit. Molta festa pels carrers on ens vam moure. En aquest sentit menció especial pel Guini, campió del viatge amb només tres hores dormides i aguantant en tot moment la compostura. Com a conclusió podem dir que el Congrés Galotil Lisboa 2007 ha estat un èxit. Algú podria preguntar què és ser galoto. El galoto no es fa, el galloto ja neix galoto. I qui no comprengui el sentit d'aquesta paraula, doncs no és galoto.

Ah, per cert, per si algu pensa que vam anar a Lisboa només de festa va equivocat. També vam visitar la Torre Betlem, los Jerónimos i els llocs que uan bona guia turística sempre recomana.

SOBRE L'ESCOLA LLISSACH

2007-09-28T12:05:00.000+02:00

Fa molts dies que s'està parlant sobre el fet que l'escola Llissach acull cinc alumnes de P-3 més dels que podria acollir. Sembla que la solució no es desencalla per actituds poc flexibles de persones implicades en el tema.

Per molts valors que vulgui transmetre una escola, per molt que els pares vulguin triar un model educatiu i per molt respectables puguin ser totes les opinions, crec quel'escola Llissach s'oblida d'un valor també important: el respecte a la llei. I en aquest cas, aquesta escola no l'està complint.

S'ha argumentat que s'acull aquests nens per una funció social, per no deixar-los al carrer. A quin carrer? Aquests alumnes tenen plaça a l'escola pública La Serreta, o sigui que de nens al carrer, res de res.

El debat, fins i tot, ha sortit de mare amb declaracions altament perilloses com qualificar de gueto la nova escola. Les xifres es poden interpretar de moltes maneres. Algú pot dir que 4 alumnes immigrants sobre 13 és una ràtio molt alta comparada amb el 6-7% dels altres centre educatius. Però també es pot llegir que són 4 criatures. Algú pot pensar que quatre alumnes de 3 anys poden formar un gueto? Es parla de concentració d'immigrants. Si aquests pares portessin els seus fills a la nova escola la proporció d'immigrants baixaria dràsticament.

D'altra banda aquesta actitud sembla contradictòria amb els valors religiosos que deuen induir a voler anar al Llissach. Segons els Manaments de la LLei de Déu ens hem d'estimanar els uns als altres com ens estimem a nosaltres mateixos. L'escola Llissach transmet aquest valor? En canvi, aquí s'observen uns prejudicis contra unes criatures només perquè ells o els seus avantpassats han vingut de fora. Pel què fa al paper de l'Ajuntament, un consistori ha de vetllar per l'escola pública. I en aquest sentit, això ja s'ha fet. Tan de bo, el problema tingui una solució ben aviat i els que en surtin més ben parats siguin els nens que en això no en tenen cap culpa. I que Santpedor deixi de ser notícia per temes com aquests.

RETORN DEL " POLÒNIA"

2007-09-14T14:24:00.000+02:00

Molt esperat era el retorn de Polònia a TV3. I no va estar malament el primer capítol de la nova temporada. Com no podia ser d'una altra manera, els aconteixements d'aquest estiu van marcar el capítol d'ahir. Així no van faltar els gags sobre l'apagada, RENFE, la Diada i la visita del Dalai Lama.

I com si es tractés d'un equip de futbol, les altes i les baixes han afectat l'elenc d'actors i personatges. Gran encert el fitxatge de Carlos Latre, actor camaleònic allà on ni hagi. Entre les baixes comptem Josep Piqué, que ahir es va poder acomiadar, Mateu Prados, Ferran Adrià i Carme Ruscalleda. Entre les altes, Ramon Pellicer, Daniel Sirera i Magdalena Alvárez tindran la difícil tasca de fer oblidar els seus antecessors. Els hem de donar temps, però la trajectòria d'aquest espai ha de donar un marge per valorar si ha estat un encert o bé s'haurà d'utilitzar el mercat hivernal per repescar els defenestrats personatges.

CUINA PER DESEMPARATS

2007-09-06T09:55:00.000+02:00

Aquest escrit té com a objectiu l'intercanvi de receptes fàcils. Sovint molta gent que viu sola acaba menjant més porqueries de les que qualsevol nutricionista recomanaria. O bé adquireix uns hàbits alimentaris no massa recomanables. Però segur que tothom té els seus petits trucs o alguna recepta fàcil. Doncs perquè no les intercanviem i engrossim el nostre arxiu d'habilitats culinàires? Per començar, començo aportant la meva.

ARRÒS AMB QUATRE INGREDIENTS:

Arròs (una o dues tasses de cafè)
Un paquet de bacon
Una llauna de tonyina
Olives farcides d'anxova
Rovellons o gírgoles
Oli
Vinagre de Mòdena
Canyella o alfàbrega o comí o pebre

PREPARACIÓ:

Es bull l'arròs. En una paella a part es couen els bolets i el bacon. A part es tallen les olives en dues o tres parts. Quan l'arrós ja està bullit i escorregut es posa en un bol o una plata i s'hi afegeix els bolets, el bacon, les olives i la tonyina. Ho barregem tot ben barrejat. Apart haurem preparat una viangreta amb l'oli, el vinagre i l'espècia que hagem escollit. La vinagreta s'afegirà quan ja tinguem l'arròs al plat.

Ara espero les vostres apaortacions.

LAMENTABLE

2007-08-28T12:24:00.000+02:00

Llegia amb estupor el c ap de setmana un article sobre les novetats que oferirà enguany la graella radiofònica. En general, poques novetats. Però n'hi va haver una que em va causar una gran indignació: Catalunya Ràdio transmetrà aquesta temporada els partits del... Real Madrid!!! Això sí, sempre que no coincideixi amb els partits de Barça i Espanyol.

A què ve això? Catalunya Ràdio ha d'estar amb els equips catalans. Potser és que el Madrid ha traslladat la seva seu social a Catalunya i ningú se n'ha adonat, excepte el gran cervell pensant que ha tingut aquesta brillant idea? Algú creu que una transmissió dels partits del Real Madrid en català és una demanda d'aquest col·lectiu? Fa falta gastar diners públics per poder escoltar una trasmissió on es celebri una possible derrota dels blancs?

Simplement, ho trobo lamentable.

AVENÇOS I CONSUMISME

2007-08-21T12:28:00.000+02:00

Fa uns dies vaig rebre un SMS al meu telèfon mòbil. Era un amic que tornava de vacances i em demanava si el bar on anem habitualment era obert o bé encara estava tancat. Jo li vaig respondre que ja havia obert i acte seguit rebo un altre missatge agraint la meva resposta.

Aquesta seqüència, però, m'ha fet refelxionar un cop més sobre la societat consumista en la qual vivim. Per un cantó, l'aparició d'aparells com el telèfon mòbil els trobo genials, ja que pots conectar amb la teva gent allà on siguis. En certa manera, s'han reduit les distàncies. Però per l'altra em preocupa el grau de dependència que això ens crea. No podia aquest xicot esperar arribar al poble per comprovar in situ si el bar era obert o no? No va ser allò, un acte de gastar per gastar, com també va ser-ho la meva resposta?

Crec tots plegats hauríem de ser una mica més responsables amb el consum que realitzem, perquè si no caiem en una aparent contradicció. Critiquem les grans companyies dels usos abusius que fan, tot abusant d'una posició de domini. Però, després, anem nosaltres i gasten estupidament uns diners que, precisament, els entreguem aquestes mateixes companyies. Crec que, tots plegats, ens ho hauríem de fer mirar.

CONTRADICCIONS DE CIUTADANS

2007-08-13T11:28:00.001+02:00

Reconec el meu massoquisme en llegir certes informacions en la prema escrita, sobretot les que fan referència a Ciutadans - Partido de la Ciudadanía. Això m'ha permès, però, adonar-me de diverses contradiccions que presenta aquesta formació. Parlen d'un nou estil de fer política i només ha calgut que toquessin una mica de poder perquè comencin les disputes internes i els dubtes del rumb que han de seguir.

No vull posar-me al seu nivell, ja que en democràcia s'han d'acceptar totes les idees i, per tan, no tinc cap problema amb l'existència d'aquesta formació. Però sembla que ells sí que en tenen un, ja que volen modificar les lleis parlamentàries per dificultar la presènica de partits nacionalistes a les Corts espanyoles. Llavors surten ells criden "Libertad" el dia de les eleccions. Quina llibertat reclamen? La que tenen ells i no volen pels altres?

Desde la seva aparició s'han presentat com un partit de centre-esquerra. Algú creu que un partit amb un líder que es va interessar per militar al PP i que en les votacions sempre s'alinea amb CiU i PP (excepte en temes de llengua, que tan sols coincideix amb els deixemples d'en Rajoy) es pot considerat de centre-esquerra? Un altre senyal d'identitat d'aquesta formació és la seva croada antinacionalista. Per favor, a qui volen enganyar? És que Rivera i els seus no són nacionalites? De la mateixa manera que existeix un nacionalisme català, basc o aragonès també existeix el francès i evidentment també existeix el nacionalisme espanyol. O és que algú em vol fer creure el contrari?

LA GRAN PILTRAFA

2007-08-06T08:26:00.000+02:00

En l'argot periodístic es coneix la Fòrmula1 com el gran circ. Aquesta setmana ha estat la gran piltafra. I tot per la imatge que ha donat l'escuderia britànica McLaren. Tota l'escuderia: Hamillton, Alosnso i Denis inclosos.

És ben cert que l'incident el comença el pilot britànic, desobeint les ordres d'equip. Però també és ben cert que Alonso té una actitud totalment antiesportiva. I també és ben cert que Ron Denis ha gestionat la situació tan malament com ha sapigut. La imatge que ha donat McLaren el cap de setmana ha estat simplement lamentable. Primer Hamilton no obeint les ordres d'equip. Després Alonso entorpint el pas al seu company. Després Denis llançant els cascos i fotent la bronca a un pobre fisio que no tenia la culpa de res. Després Alonso passant del seu cap quan aquest li estava demanat explicacions. Després Hamilton que no va a la roda de premsa. I finalment Alonso menjant-se una peça de fruita mentre el seu patró parlava. Es pot fotre un nyap tan gran en tan poques hores?

Ara bé, tot això no ens ha de fer perdre el món de vista. Hem vist un cop més l'Alonso més genuí. Excel·lent pilot a la pista, ploramiques fora d'ella. Si guanya, guanya ell. Si perd, o bé perd l'equip o bé li fan la guitza. No, Fernando. El teu company no va obrar com a tal en desobeir les ordres d'equip. I és un fet totalment reprovable. Però tu et vas voler passar de llest i la situació se't va girar en contra.

A hores d'ara queda clar que el mundial el guanyarà un dels dos pilots de l'escuderia britànica. L'entorn d'Alonso ja comença a preparar-se per si no guanya el seu pilot, buscant tot tipus d'excuses amb una situació que, de moment, no s'ha produit. Un cop més Alonso ha demostrat que ni sap ni guanyar ni perdre.

VACANCES

2007-08-03T20:44:00.000+02:00

Arriba el mes d'agost i sembla que el món es pari. Bé, menys en el sector del turisme, que aquest és quan més treballen. La veritat és que en els propers dies quedaré una mica orfe. és el problema que té fer les vacances fora de temporada. Al juny, no trobes aglomeracions, però amb qui marxes?

Això em provoca una sana enveja. Veure la gent preparant amb il·lusió viatges pels Balcans, l'Europa de l'Est, el camí de Santiago o altres indrets m'han fet entrar el cuquet per viatjar i confirmen la meva tesi que les vacances s'han de fer a l'agost.

Què faré jo durant la segona i tercera setmana del vuitè mes de l'any? Fins i tot m'hauré de buscar un altre bar, ja que el meu bar de capçalera també tanca.

La única cosa positiva és que a la feina estaré més tranquil. M'hauré estalviat part de la temporada forta i tindré uns dies de treball més tranquils. Qui no es conforma és perquè no vol, oi? Tot i que suposo que aparcar per Manresa continuarà sent una odisea.

Bé, bones vacances a tots i torneu sans i estalvis.

BENVINGUDA

2007-08-01T13:11:00.000+02:00

Aquest és un nou espai on aniran sortin les meves opinions sobre diferents temes. Tan sols les meves ocupacions i/o preocupacions marcaran l'actualització del blogg.