AMBICIÓ FINS AL FINAL

La victòria del Ricoh Manresa per 56 a 65 a la pista del CB Murcia ha deixat l'equip entrenat per Jaume Ponsarnau en una còmode novena posició després de la disputa de 22 jornades de la Lliga ACB. En una competició on possiblement només hi hagi un descens -cal veure com acaba l'etern Cas Obradoiro- les deu victòries assolides pel conjunt manresà són suficients per allunyar els fantasmes del descens i pensar en objectius més ambiciosos. El play-off pel títol no pot ser una exigència però arribats a la situació actual ha de ser una il·lusió compartida per club i afició.

Les cinc victòries d'avantatge sobre Murcia, CAI i Menorca a falta de dotze jornades per cloure la fase regular permeten el Ricoh Manresa mirar cap amunt i no cap avall. El rendiment que Ponsarnau ha sabut treure d'una plantilla pensada per passar angúnies i que ha sabut oblidar la precària situació econòmica que atravessa el club és l'element clau per explicar la salut esportiva que es viu al basquet manresà. Una altra cosa serà salvar a final de temporada la qüestió dels diners.

No existeix l'obligació de classificar-se pel play-off però sí l'obligació moral de lluitar per ser-hi presents. Amb set places gairebé decidides, queda un lloc per quatre equips. Fuenlabrada, Manresa, Bilbao i Granada s'haurien de disputar el darrer lloc que dóna dret a jugar les sèries finals. El Manresa té guanyat l'average amb l'Iurbetia Bilbao, va guanyar de sis contra el Fuenlabrada al Nou Congost i va caure per cinc punts en la seva visita a la ciutat andalusa. Els enfrontaments directes seran importants però no definitius. Amb la permanència pràcticament garantida s'ha de fer un pas endavant. Cal creure-s'ho.