SALSA BOLONYESA

Cinc anys després d'haver-me llicenciat vaig decidir tornar a la universitat. Ho vaig fer per complir un vell somni: estudiar periodisme. Als divuit anys la selectivitat m'ho va impedir. Ara, amb els trenta-dos complerts, ho he aconseguit.

El meu retorn a la universitat ha estat marcat per les protestes contra el Pla de Bolonya. Aquestes protestes han paralitzat l'activitat docent durant més de tres setmanes a la Facultat de Ciències de la Comunicació. Altres facultats també han estat ocipades. L'ocupació continua a la Facultat de Lletres i el rector en funcions ha decidit avançar-els-hi les vacances de Nadal.

Que ningú s'enganyi. Més enllà d'estar a favor o en contra de Bolonya la situació canviarà poc. La majoria d'arguments dels anti-Bolonya (màsters de 4000 euros, obligació d'assistir a classe...)ja són vigents avui dia. Bologna adapta legalment la pràctica actual. Tot i això, sempre s'ha de defensar el dret a la mobilització per fer front a les discrepàncies.

Caldria, però, analitzar les fòrmules emprades. No tot s'hi val.Negar el dret a assistir a classe o impedir certes reunions no és la fòrmula més democràtica. És comparable al dret a vaga. Ha d'existir. Però aquest dret no és contrari al dret a treballar. Com tampoc és correcte celebrar assamblees decisòries a la nit quan la majoria de la gent ja ha abandonat el recinte universitari. Aquest fet resta representativitat a les decissions preses.

Però també vull felicitar als organitzadors de la tancada. Algú pot pensar que caic en una contradicció. Intentaré que no sigui així. Vull felicitar-los pel seu compromís amb una causa en què creuen i pel seguit d'activitats que han montat, tot i que el taller de malabars era estalviable.

Només queda esperar quins rèdits donarà tota aquesta moguda. I que la normalitat torni a ser la nota predominant.